I ara, l'aranès

Si vostès llegeixen avui les dues primeres planes de la secció de Política quedaran, suposo, perplexos. Per un costat, ahir es va saber que el Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs que el govern espanyol ha presentat contra la llei aprovada pel Parlament que reconeix l'aranès com a llengua oficial de la Val d'Aran. I, d'altra banda, just a la plana del costat, llegiran que Alfredo Pérez Rubalcaba, el candidat del PSOE en les eleccions generals, diu que si governa a Espanya canviarà la llei perquè mai no torni a passar el que va passar amb l'Estatut de Catalunya, que és que uns jutges van corregir un text aprovat en referèndum. Anem a pams. Rubalcaba diu que allò que Catalunya va aprovar en referèndum no ho hauria d'esmenar un tribunal. D'acord. Em vénen al cap, és clar, dues preguntes ràpides. La primera: i per què carai ho diu ara? On era Rubalcaba quan aquí tots ens en lamentàvem? Per què no ho deia, això, quan era vicepresident del govern? La segona pregunta també és fàcil: Rubalcaba no troba bé que uns jutges puguin esmenar un text que ha passat per referèndum; però a ell li sembla bé que ho facin quan un text l'ha aprovat el Parlament? Tan poca cosa és el Parlament català, que el govern de Madrid l'ha de dur al Constitucional perquè ha aprovat una llei que fa oficial l'ús de l'aranès a la Val d'Aran? Aquesta és la pluralitat lingüística que prediquen? Algú hauria d'explicar a Rubalcaba que quan vénen períodes electorals els ciutadans no ens tornem imbècils, no perdem la memòria i no passem a tenir encefalograma pla. Cosa que a vegades em pregunto si no passa a la classe política.