“Ens en felicitem”

Està el PP en contra de la fi d'ETA? És clar que no. El que passa és que li disgusta que pugui arribar ara, ara que vénen eleccions, ara que el PSOE i el seu candidat Rubalcaba se'n poden endur el mèrit i esgarrapar uns vots. A PP li aniria bé que ETA tingués corda fins passades les eleccions. “No vindrà de quaranta dies més.” La política és així. I les ànsies de poder i la condició humana de la qual participem vostè, jo i tots els que respirem el mateix aire i caminem sobre dues potes, també són així de cruels i reconsagrades. L'èxit dels adversaris no ens fa el pes ni quan ens beneficia a nosaltres mateixos.

Dissabte, Tarragona va rebre la proclamació de ciutat organitzadora dels Jocs de la Mediterrània de l'estiu del 2017. Tots els partits que no són el PSC, que és el que governa la ciutat, van cuitar a felicitar-se'n. “Ens en felicitem.” Felicitar-se'n és una construcció verbal que evita felicitar l'altre i fa que et felicitis a tu mateix: es gira i recargola al voltant de la persona que la diu com les serps de les antigues farmàcies, aquelles serps verdes com el verí proveïdes d'una llengua vermella, ho feien al voltant d'una copa. Si l'alcalde Tarragona hagués estat de CiU el president Artur Mas l'hauria felicitat amb els noms i els cognoms. Com que no ho és, com que és l'adversari, se'n felicita. Pujol era més murri. El dia que Barcelona va rebre la nominació olímpica –abans-d'ahir se'n van complir vint-i-cinc anys– va anar a celebrar-ho al costat de l'alcalde Maragall per no haver de felicitar-lo ni tampoc felicitar-se'n sinó per participar de les felicitacions, per rebre'n, ja que la Generalitat també havia apostat per la candidatura com ha apostat ara per la de Tarragona.

Diuen les enquestes que el PP traurà una majoria mai vista, un escàndol, un gavadal, un xarrupa que vessa, i que els diputats li sortiran per les orelles i per les finestres del Congrés. De debò que al PP li ve dels vots de més que pugui treure Rubalcaba si la fi d'ETA és un fet real? Es pot ser polític, es pot voler més i més poder, es pot ser partícip de la condició humana, sí. Però quan parlem no d'uns jocs d'estiu sinó de la fi d'un drama humà, no es pot ser també generós i decent?