La taxa turística
El govern de la Generalitat, més aviat el Departament d'Economia que el d'Empresa i Ocupació, ha promulgat la implantació d'una taxa turística que grava l'allotjament en els establiments hotelers i similars (creuers, etc.) en funció de la seva categoria. En el cas dels hotels, en funció de les estrelles.
L'aplicació de la taxa és indiscriminada sobre el territori, sense tenir en compte que ni la oferta, ni per tant la demanda, son homogènies. Així doncs, a ningú no escapa que Barcelona és una destinació cosmopolita a la que els viatgers s'adrecen, entre d'altres aspectes, pels seus atractius arquitectònics únics. Altres destinacions del nostre país, especialment, les de vacances, no estan mancades d'atractius, però han de competir amb moltes altres tant de l'estat espanyol, com de l'arc mediterrani que també en tenen.
És evident que, en tal context, la competència no només rau en la qualitat dels serveis, sinó també, essencialment, en el preu. L'aplicació de la taxa en els termes que ha estat proposada comporta en primer lloc un greuge comparatiu amb la resta de destinacions de l'Estat espanyol –que només s'arranjarà si veritablement el govern espanyol es decideix a implantar la mateixa taxa, amb la possibilitat en tot cas de fer-ho en termes més competitius que la catalana– i també amb la resta de destinacions de la Mediterrània, que tenen una pressió fiscal i unes càrregues socials molt menys exigents que les nostres, fet que té una incidència evident en el preu.
fútil és l'argument que els recursos recaptats ho seran per aplicació en tasques de promoció turística, ja que a ningú se li escapa que el que es pretén, de facto, és diferir al sector el finançament de la promoció per destinar els recursos públics que fins ara s'hi aplicaven a les necessitats imperioses de la tresoreria de la Generalitat. No deixa de prendre força en el territori la percepció que la concepció territorial del govern és, malauradament, l'igual que la espanyola, centralista i radial. Clars exemples d'aquest fet són l'afer Ryanair i la mateixa taxa turística.
És de sentit comú arribar a la conclusió que una taxa indiscriminada i homogènia té un impacte més gran en els preus petits, i així l'impacte de la taxa sobre la factura d'una estada en un hotel de Barcelona és molt inferior al que té en una població de la Costa Brava, on els preus són molt inferiors i per tant també ho són els marges de benefici.
L'única conseqüència immediata que pot esdevenir de la taxa tal com estat concebuda i aplicada, i tant de bo m'equivoqui, ha de ser només l'encara més gran precarització laboral del sector, l'empitjorament de la qualitat del servei prestat i qui sap si una infracategorització de la planta hotelera per minimitzar l'impacte de la taxa en el preu.
Totes aquestes indesitjables conseqüències només poden ser minimitzades per la generositat del sector i la seva contrastada capacitat d'adaptació a la històrica manca d'atenció que li dispensa l'administració, a títol d'exemple no intervenint o fent-ho molt mínimament, en la ingent bossa d'allotjament il·legal existent, que hi competeix deslleialment.
Un dels pilars bàsics de la nostra economia, l'aparador principal del nostre país per a aquells qui ens visiten no pot veure's novament ignorat i menystingut. Cal per tant, al meu entendre, una profunda revisió de la taxa tant conceptual com quantitativament que comporti, ja no la seva supressió, en tant que pot ser precisa i adequada, sinó la seva adaptació a la realitat econòmica i social del territori.