Fent cua a Les 7 Portes

L'altre dia em va venir de l'estranger una visita de compromís que es va allotjar a Barcelona, i per quedar bé vaig fer com els més tradicionals senyors de la capital i la vaig dur a dinar a Les 7 Portes. En realitat va anar a l'inrevés. Feia uns dies que tenia ganes d'anar a Les 7 Portes, unes ganes peremptòries de menjar un arròs al restaurant dels porxos d'en Xifré, i quan la visita em va dir per telèfon que parava a Barcelona vaig trobar el motiu més ben pintat per satisfer els meus desitjos. Vam quedar a dos quarts de dues d'un diumenge, perquè el meu amic dina aviadet com fan els estrangers i les persones enraonades. Em pensava que a aquella hora trobaríem taula de seguida, però ens vam haver de situar a la cua que s'havia format al carrer i que un uixer ordenava i distribuïa. L'uixer, que duia gorra i uniforme perquè a Les 7 Portes tot ho fan com en el temps dels dibuixos de Junceda, ens va dir que en teníem per vint minuts. Va ser una hora. Nosaltres vam esperar una hora, els de darrere en van esperar dues i tres, i la veritat és que no hi va haver ningú que desertés. Tothom aquell dia semblava desficiat per menjar un arròs a Les 7 Portes. Com que fer cua dóna temps per rumiar vaig endevinar el motiu de tanta demanadissa i del meu propi desig. Uns dies abans, Albert Om, autor del programa El convidat de TV3, havia passat pel restaurant amb la Marina Rossell, i mig Catalunya, jo entre ella, havia vist per televisió com compartien un arròs. Ara podria dir que som víctimes dels reflexos condicionats, que som com el gos de Pavlov. Sent això cert, s'ha d'afegir que si l'arròs de Les 7 Portes no valgués molt la pena no aniríem a fer-hi cues. El meu particular convidat va quedar veient visions.

L'amo de l'establiment, en Paco Solé, ha editat per Nadal un llibret molt ben fet sobre alguns dels personatges que en els 175 anys d'història s'hi han entaulat. Des que Daniel Giralt Miracle ha quedat emparentat amb la família Solé Parellada, els detalls artístics propis de la casa s'han consolidat. El llibre l'ha escrit Màrius Carol i l'ha il·lustrat Perico Pastor, un dels grans dibuixants de Catalunya, digne seguidor del traç de Junceda. La Barcelona de sempre.