viure sense tu
L'evaporació
La temporada teatral, sòlida, líquida i gasosa, aparca projectes, art i visions a l'espera de temps millors
El cervell és líquid, sòlid o gasós? La pregunta se la fa l'actor Eduard Fernández, se la fa Peter Handke, al Teatre Lliure. I per extensió se la fan els espectadors de Quitt, els irresponsables són en vies d'extinció, el muntatge del gran escriptor austríac que dirigeix Lluís Pasqual. He corregut a veure'l, sobretot després de l'anunci que, per mor de les retallades, la temporada s'acabarà abruptament a finals de maig i deixarà fora tres dels espectacles previstos en arrencar el curs. Corro, no fos cas que s'estronqui més encara l'aixeta i es trenqui aquesta història del llapis de Handke. Aquesta bufetada setantera, que ja perfila que per guanyar-se les garrofes com ningú un grup de quatre grans empresaris comencen a deslocalitzar les seves empreses, buscant mà d'obra barata a la Xina i allà on sigui.
I l'exercici de traïció, que forma part de les regles del mercat, i de la cerca del benefici que no respecta amics ni parents, fa caure muntanyes i asseca oceans. És brutal tot plegat, el joc escènic, la història, les interpretacions i els perrucots. I la felicitat conjugal que bascula entre la de Tolstoi i la del pollastret rostit de Ionesco. Perquè també hi ha un joc d'absurd en tot plegat. En la voracitat dels mercats, que tenim ben present, i en el progrés personal de tots aquests irresponsables no culpables de res, i que estan en diàleg interior permanent perquè només s'escolten a ells mateixos.
La temporada teatral (i del Liceu), sòlida, líquida i gasosa, aparca projectes, art i visions a l'espera de temps millors.
Em sap greu no veure Amadeu al Lliure. Amadeu Vives passat pel sedàs de Boadella, que ja han vist a Madrid. I és que volia sentir La canción del arlequín, de la Generala, i La Balanguera, i Por el humo se sabe dónde está el fuego, i L'emigrant. Tornades del paisatge d'infantesa. Sarsueles i cançons que van fer triomfar Amadeu Vives tant a Catalunya com a Madrid. Un clàssic més en disputa, com la futbolística, la dels aeroports o la inversió milionària de Las Vegas. Sempre en risc d'evaporació.
