Un problema lingüístic? Ha!

Ens hem ben encaparrat que a Catalunya tenim un problema lingüístic, de manera que de tant en tant ens posem a discutir si ens cal o no una llei del cinema, si el català ha de ser un mèrit o un requisit per treballar en el món universitari, o si cal o no que hi hagi immersió lingüística a les escoles. Però no ens enganyem, nosaltres no tenim un problema lingüístic. Arrosseguem un problema polític i ara un de judicial. Nosaltres no tenim un problema lingüístic perquè si un va pel carrer, si un trepitja les escoles del país, si visita les aules, s'adona ràpidament que si hi ha algun conflicte no és pas precisament el de la llengua. La immersió és l'espina dorsal d'un sistema escolar que funciona i l'eix vertebrador d'una societat que si per alguna cosa s'ha caracteritzat fins ara és per la integració. Només s'ha convertit en problema quan s'ha polititzat. Perquè, no ens enganyem, la immersió lingüística no és res. És un símptoma de normalitat. O és que a Espanya no fan immersió lingüística quan escolaritzen en castellà? O a França quan l'escola pública ensenya en francès? Fan el mateix que fem nosaltres. El que passa és que ells no n'han de dir immersió perquè tenen un estat al darrere. Nosaltres no. No només no tenim un estat al darrere sinó que el tenim en contra. Si el tinguéssim a favor, tindríem unes lleis tan plurinacionals i plurilingüístiques que de cap manera ens estaríem plantejant marxar. Però no. I ara som on som. Han obert la via judicial i tot un sistema educatiu està pendent d'uns magistrats. Ens mig donaran la raó i nosaltres, acostumats com estem a rebre patacades, ja veuran com encara els acabarem aplaudint.