Protecció o imposició?

El govern Bauzá a les Balears ha estat arribar i tocar mare. Mare pàtria. Les seves primeres decisions en plena tempesta econòmica han anat dirigides, com un coet, a abordar una qüestió secundària. On no governa, el PP critica cada iniciativa legislativa que el disgusta amb la cantarella que això “no interessa la gent ni és prioritari”. On mana identifica els interessos propis amb els “de la gent”. Bauzá vol fulminar el català i l'ha rebentat a contrallei. Una de les manifestacions més multitudinàries de què han gaudit les Illes des de l'arribada d'aquesta curiosa democràcia li ho ha retret. El vaivé ha tornat a suscitar a Catalunya el debat habitual. N'hi ha que clamen i bramen que el català “s'ha de protegir però no imposar”. Protecció, sí; imposició, no. Des d'un plantejament políticament incorrecte cal dir que les llengües virils –com l'espanyol o el francès– s'imposen, sempre constitucionalment o naturalment, i les fèmines –com el català o l'occità– es protegeixen. Així acaben. La millor protecció és la imposició.