Qüestió de voluntat

A redós dels canvis econòmics produïts durant les darreres dècades, la que és la infraestructura portuària més important de les comarques gironines, el port de Palamós, ha anat canviant el seu rol de manera progressiva però imparable. Si la indústria del suro va ser la que, al segle XIX, va impulsar el port per tal de distribuir la producció que es generava i es transformava a l'Empordà, amb el pas dels anys l'activitat turística ha anat agafant força, fins al punt de convertir Palamós en el segon port de Catalunya en nombre d'escales i passatgers de creuer. Les dades parlen per si soles: de les quatre escales i els 923 passatgers de l'any 2000 s'ha passat a les 36 escales i els 38.770 passatgers del passat 2011, any en què s'ha aconseguit un rècord històric que es preveu igualar enguany.

Aquest espectacular creixement del nombre de vaixells de creuer i del de passatgers que han passat pel port de Palamós no ha anat en detriment de les mercaderies. Actualment a les instal·lacions palamosines se'n mouen unes 300.000 tones cada any, principalment de ciment, pasta de paper i restes forestals, que esdevenen així una important infraestructura que dóna servei a les empreses gironines, amb el consegüent impacte econòmic sobre el territori.

En els últims anys, la Generalitat de Catalunya, conscient de la importància del port de Palamós per a l'economia de les comarques gironines, ha dut a terme un seguit d'actuacions que han servit o serviran per fer que l'activitat comercial continuï creixent, des d'inversions directes per millorar la infraestructura fins a la signatura de convenis i acords institucionals hàbils per impulsar el port. El darrer d'aquests acords es va formalitzar a finals de febrer entre la Generalitat, la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, les cambres de comerç de Girona i Palamós i els ajuntaments de Palamós i de Roses, ja que l'acord inclou també aquest altre port de la Costa Brava.

Ara mateix, els principals entrebancs perquè Palamós pugui explotar tot el seu potencial deriven de la manca d'un punt d'inspecció fronterera i de la falta d'autorització per ser frontera exterior de l'espai Schengen. Sense aquestes eines, que requereixen únicament d'una autorització administrativa per part del Ministeri de l'Interior, el port de Palamós veurà limitada la seva capacitat de creixement. Cal que el govern espanyol es posi urgentment les piles i posi fi a la situació excepcional que es viu a Palamós: Girona és l'única demarcació de l'Estat que no disposa d'un port comercial amb funcions de frontera exterior. En aquest sentit, la manca de voluntat política és preocupant, com va quedar clar després que el partit que governa a l'Estat amb majoria absoluta tombés una moció al Senat que ho reclamava. Cal dir que la proposta que fem des de la Generalitat no suposa cap cost econòmic, ja que aprofitaria el personal i els recursos existents a l'aeroport de Girona.

Si volem que el port de Palamós continuï creixent no n'hi ha prou amb l'esforç conjunt d'administracions i agents econòmics del territori, començant per la mateixa Generalitat: cal que l'Estat, com a mínim, deixi de posar traves i faciliti les coses. No demanem res més, ni tan sols inversió. De nou, reitero que és qüestió de pura i simple voluntat política sense cost econòmic. Es tracta d'ajudar a projectar el port de Palamós i reforçar la Costa Brava com a destinació turística, sempre pensant en les persones i en l'economia de les comarques gironines. No hauria de ser complicat.