No han caçat mai cap elefant?
“No pateixin. El rei està animat i ja podrà ser a la llotja per escoltar la xiulada de la final de la copa”
El rei Joan Carles, no en tinguin cap dubte, és el millor representant de la monarquia espanyola. Ell mateix és tota una metàfora de la institució que representa: operat i apedaçat de tots costats –de diversos tendons, del genoll, dels pulmons...–, necessita audiòfons des de fa temps, s'accidenta periòdicament (fa quatre dies anava amb un ull de vellut), camina lentament i de forma insegura, pateix d'artrosi i, com la mateixa monarquia, ja fa temps que de tant en tant necessita crosses (de luxe, això sí) per poder anar tirant. I té, com ho són les mateixes monarquies, costums i privilegis tan caducs i obsolets que ratllen l'insult. Per això el rei devia trobar normal anar-se'n a caçar elefants a Botswana mentre aquí tots ens estrenyem cada cop més el cinturó. Cap novetat. L'octubre del 2004 se'n va anar a caçar óssos a Romania, en una regió on són considerats una espècie protegida; en va abatre uns quants i també s'hi devia fer fotos ben somrient. ERC ho va denunciar al Congrés i molt pocs mitjans de comunicació es van “atrevir” a publicar-ho. Han passat gairebé deu anys, estem en plena crisi, Joan Carles I viu cada cop menys de les rendes que va saber treure del 23-F, i ahir l'accidentada cacera del rei, ara sí, obria els TN, i bona part de la classe política s'atrevia a criticar la manera com s'entreté aquest senyor. Amb la seva mala salut de ferro i un príncep a la cantonada, hi ha monarquia per estona. El consol per als republicans és que es tracta de la millor família reial possible: cacen óssos i elefants, es disparen entre ells –accidentalment, és clar– i els imputen als jutjats. Vaja, que ja es deslegitimen tots sols.
