I Mas, ho diu de veritat?

Jo ahir no signava cap llibre de Sant Jordi (entre d'altres coses, perquè primer l'hauria d'haver escrit), però em va passar una cosa similar a la que els devia passar a molts autors d'aquests que firmen llibres un rere l'altre. I és que ahir, com que havia publicat al diari una entrevista al president de la Generalitat, vaig haver de respondre una vegada i una altra la mateixa pregunta. Pràcticament tothom qui em trobava em traslladava el mateix interrogant: escolta'm, tu que hi has parlat, quan Artur Mas diu el que diu sobre Catalunya (no renunciarem a una sobirania fiscal; si per defensar Catalunya hi ha d'haver una confrontació amb Espanya, la tindrem), ho diu de veritat? Per què quan Mas és així de contundent a mi em fan aquesta pregunta? Sobta. Hem de posar en qüestió el que diu el president de la màxima institució del país? La resposta hauria de ser que no. Que quan el president del govern traça un camí, ens l'hauríem de creure i donar-hi fiabilitat. I més quan ve d'un president que ha agafa el bou per les banyes i que, com deia ell mateix, dóna la cara quan cal. A què ve, doncs, la pregunta? Hi deuen influir moltes coses. En primer lloc, al fet que la resta de grups posin per norma en quarantena les declaracions del president (mal entesa feina de l'oposició, com totes); però, segur, també al fet que venim d'on venim. I això és d'anys d'advertiments que sovint no han estat res més que la part tàctica i/o literària d'una política de peix al cove. Ben intencionada, però de peix al cove. D'aquí vénen, crec, els dubtes. El temps ho dirà. Però jo ahir responia a tots els mateix: de moment, no tinc cap argument per no creure'm Mas.