Les dones llegeixen

Els llibres de Sant Jordi són llegits al tren i al metro per les dones. Diu la tradició que aquell dia els homes regalen una rosa a les dones i elles un llibre als homes, però si hem de fer cas al tren i al metro les receptores de llibres són elles. I si la tradició ha estat estrictament seguida, han regalat a l'home un llibre que han pensat que llegiran elles.

Als trens, als metros i en general als transports públics, els homes llegeixen diaris i les dones llegeixen llibres. Bé: la majoria d'homes, com la majoria de les dones, no llegeixen ni llibres ni diaris, no llegeixen res, cosa que al contrari de molts moralistes jo no critico gens perquè sóc partidari que tothom faci el que vulgui i un convençut que la contemplació del paisatge que es veu per la finestra també és molt plaent i formatiu, com ho és observar els companys de viatge i projectar-hi biografies, històries i relacions que poden no ser veritat però són creatives. I si no, que dormin, que no hi ha res més sa per als ulls.

Les dones, doncs, són les grans lectores de llibres. Ara, passat Sant Jordi, consumeixen uns exemplars nous, sense cap ditada i amb el llom tibat. En altres moments de l'any, els llibres es veuen més usats i folrats per una membrana de plàstic. Són llibres de préstec, llibres de biblioteca pública. Els llibres que les dones llegeixen a la vista de tothom, són manejables? Fan de bon transportar? En absolut. Són uns volums voluminosos, pesants i durs. Uns volums que extreuen de la bossa i on els retornen després de ser llegits. Em sembla que si els homes portessin bossa com les dones, hi hauria més lectors masculins. O potser no, perquè es van fer els llibres de butxaca per poder ser transportats als caus de les americanes, i ja veuen l'èxit. Al tren els homes no llegeixen ni llibres grans ni petits. Miren el paisatge, fantasiegen amb la contemplació de les senyores, dormen.

L'altre dia en un banc de l'estació: una dona es va treure un llibre per encetar de la bossa, se'l va posar sobre la cuixa i va estendre la mà plana sobre la portada com un acte d'amor o d'esperança i d'il·lusió pel que el llibre prometia. Era un dels èxits d'aquest Sant Jordi, el de Rafel Nadal Quan érem feliços.