Estrena, morena!

Amb l'amic Joan Josep Isern, que és el crític i comentarista literari que tothom coneix, ens dediquem a repescar paraules i expressions que són antigues i en desús. Diem camp d'aviació en comptes d'aeroport, fer esquí en comptes d'esquiar, esperit de vi en comptes d'alcohol, xampany per cava, círcol a una de les accepcions de cercle,i defensem sinvergüensa perquè opinem que pocavergonya queda curt i desvergonyit poc contundent. El poeta i també comentarista literari Jordi Llavina s'ha unit al nostre círcol i l'altre em dia proposava substituir la paraula licor per la paraula cordial, que havia estat en ús quan els destil·lats servien per revenir les senyores que queien en basca al balneari o per retornar els colors a les senyoretes que tenien un ai al cor quan tocaven Schumann al piano o rebien una carta del promès. Posades sobre un taulell, aquestes paraules i locucions són com aquelles planxes amb xemeneia i aquells llums d'oli que surten quan fas neteja del quarto dels malendreços: sempre penses que podrien tenir una segona oportunitat si en treiessis el rovell però només són decoratives.

L'altre dia vaig pensar en la interjecció estrena!, moltes vegades completada per morena! –estrena morena!–, que quan era petit havia sentit dir adreçada a la gent que acabava de passar pel barber. Sovint l'expressió anava acompanyada d'un cop de mà al clatell: “Estrena, morena!” De vegades el cop era un copet i de vegades era un cop de pronòstic reservat que et desplaçava el cervell dins el crani, et marejava i gairebé et feia gomitar. Jo ignoro el significat d'estrena, i estrena morena i del clatellot complementari. L'Alcover ho recull però no en diu res dels orígens. Potser era un broma casernària. A les casernes els caps eren segats a ran i qualsevol cosa era motiu per donar cops i trompades. El que és curiós és que vaig pensar en l'estrena morena! i vaig notar la clatellada no a cal barber, quan hi vaig anar l'altre dia, sinó l'endemà, mentre el president Mas anunciava per tercera vegada una retallada, una tisorada, una afaitada, un esculpit a la navalla de sous, de prestacions i de tot.

Isern, Llavina, apunteu: “Estrena morena!”.