La Roca Village: pros i contres
La recreació d'un carrer comercial tradicional,
no traspua un reconeixement de la bondat de l'urbanisme mediterrani?
És interessant, i alhora curiós, conèixer aquest carrer de botigues situat a la Roca del Vallès, és a dir, prop de Barcelona. També n'hi ha al voltant d'altres ciutats europees. Respon a una determinada estratègia comercial prou intel·ligent perquè hagi tingut èxit. Diuen que “creen i gestionen pobles outlet de luxe”. Les bases són les següents: 1) situar-se en llocs propers a grans ciutats i amb fàcil accés en cotxe, 2) disposar d'un còmode aparcament, 3) instal·lar-hi botigues conegudes i de qualitat, 4) vendre productes barats de la temporada anterior i 5) imitar els carrers comercials de la ciutat clàssica.
L'interès de la visita rau en la manera com s'ha construït aquest petit barri de botigues. És particularment reeixida perquè resulta agradable passejar per aquest carrer que, en el cas de la Roca, té una longitud d'uns 460 metres i més d'un centenar d'unitats de venda. Han hagut de fer un acurat estudi dels carrers típicament comercials de les nostres ciutats i l'han aplicat al disseny del Village. El carrer té entre 7 i 10 metres d'amplada i algun tram eixamplat fins els 17 metres, una placeta d'entrada de gairebé 800 m
També cal destacar la varietat de façanes, talment com si fossin el producte d'una lenta construcció casa per casa i, a més a més, projectades per arquitectes diferents. A tot això s'hi afegeix el fet de ser un espai només per a vianants, net, endreçat i amb façanes d'un alt grau de manteniment que semblen recentment rehabilitades. És a dir, s'hi suma un tractament molt acurat de tots i cadascun dels ingredients que formen aquest àmbit. El resultat és que no solament no té res a envejar a les qualitats dels nostres carrers comercials de la ciutat sinó que, fins i tot, les millora. Insisteixo en l'habilitat i la intel·ligència en copsar, i després reflectir, la colla de trets positius que adornen els espais de centralitat de la ciutat tradicional.
Bé, enumerats els elogis, exposo ara a la cara fosca de la qüestió. Per començar, és un gueto quant a la seva situació i tractament. Un gueto de luxe, però gueto al cap i a la fi, és a dir, un espai deslligat del seu entorn i destinat a l'única funció de vendre. Ens adonem que tot plegat és un muntatge escenogràfic? Sabem que les suposades primeres plantes amb els seus inevitables balcons són buides de contingut? Som conscients que tot està muntat per a més honor i glòria de l'atracció de clients? És evident que els botiguers de la ciutat també volen fer negoci però compte, que, alhora, ajuden a fer ciutat. I aplicant el paràmetre de la sostenibilitat, La Roca Village genera molta mobilitat, perquè està pensat per accedir-hi, majoritàriament, en vehicle privat.
En resum, és un magnífic plantejament empresarial però urbanísticament és nefast. En el fons, la recreació d'un carrer comercial tradicional, no traspua un reconeixement de la bondat de l'urbanisme mediterrani?