Masturbació

Ara que la banca espanyola s'ha salvat (i, per complir amb els deures, està en marxa el projecte d'enfonsar l'educació, la sanitat i l'assistència social públiques, a més d'una sèrie de drets laborals) podem respirar tranquils i, com ho ha fet Rajoy, veure els partits de la roja i companyia, que el futbol ajuda a oblidar les porcades que ens fan. Quan més ens foten, sempre hi ha un partit a la vista per distreure'ns. Però a mi també em resulta temptador distreure'm amb la polèmica provocada per la nord-americana Margaret Farley, una monja i teòloga catòlica, amb el llibre Just love. A framework for christian sexual ethics, on es fa un elogi de la masturbació femenina. La Congregació per a la Doctrina de la Fe (on va militar amb tant d'entusiasme l'inquisidor Ratzinger) ha reaccionat tard, perquè el llibre és del 2006, o posem-hi que amb l'anacronisme propi de l'Església catòlica, però ha sigut contundent amb la previsible desautorització de la monja intrèpida, que també accepta el divorci i l'homosexualitat.

No sé, ni tampoc m'importa, si parteix de la seva experiència o si recull la de la tradició conventual, però Margaret Farley l'encerta plenament quan afirma: “Moltes dones han trobat molt de bé a donar-se plaer a si mateixes.” I ve a dir que tant de bé no pot ser una cosa dolenta. Aquesta monja, que té 77 anys i és professora emèrita de la universitat de Yale, no està sola. Membre de les Germanes de la Misericòrdia de les Amèriques, les seves idees són compartides per l'associació que reuneix les mares superiores dels EUA. El Vaticà els ha declarat la guerra, i des de l'abril passat les religioses estan sota la vigilància de l'arquebisbe de Seattle. Aquesta és una antiga funció eclesiàstica: exercir el poder masculí per controlar i reprimir la sexualitat i el pensament de les dones.