Després d'Eurovegas, què?
És un bon projecte social convertir part del nostre petit país en la casa del joc i altres vicis d'Europa?
Ja fa força setmanes que els diaris van plens de què cal fer amb la proposta d'Eurovegas. Amb l'arribada a Barcelona del salvador americà, Mr. Adelson, es va col·locar els nostres representants polítics com a protagonistes desfasats d'una nova versió de la pel·lícula Bienvenido, Mr. Marshall, de Berlanga. Lamentablement, el debat sobre Eurovegas sembla més centrat en la decisió que pugui prendre aquest magnat dels casinos que en la capacitat dels nostres representants institucionals i polítics per acceptar i/o rebutjar la proposta que ens fan des dels Estats Units.
Eurovegas apareix, precisament, quan acabem d'adonar-nos que el greu error de la bombolla immobiliària ha estat un desastre de dimensions inconcebibles, sense que els nostres polítics, ni els de la dreta ni els de l'esquerra, s'hagin preocupat, fins que ha arribat la crisi, de preveure aquesta voràgine constructiva. I ara resulta que els mateixos que van permetre aquella situació, sense control ni planificació, ara, precisament ara, pretenen inflar una altra bombolla de dimensions absolutament desconegudes en una petita àrea metropolitana ja prou ofegada com és la de Barcelona.
El model de Singapur o de Las Vegas no és el que correspon a Barcelona. En tot cas, no és el senyor Adelson qui ha de decidir el nostre futur. Aquest correspon a la societat catalana, qui ha d'analitzar –amb rigor i solvència– què és el que en realitat ens convé. Per altra banda, tampoc no es poden comparar altres projectes, com ara els Jocs Olímpics de Barcelona, amb el d'Eurovegas. Els Jocs Olímpics van ser el resultat d'un acurat estudi i projecte col·lectiu, van representar la creació d'un model acceptat socialment on es va aprofitar per transformar i modernitzar Barcelona amb uns clars beneficis per a la nostra ciutat. Quins beneficis ens donarà Eurovegas? És realment un bon projecte social convertir part del nostre petit país en la casa del joc i altres vicis d'Europa? És aquest el model que hem de deixar a les properes generacions?
No és cert que no hi ha res a fer. No tots els països del nostre entorn europeu es comporten de la mateixa manera. Això significa que hi ha marge d'actuació i que hi ha bones i també males decisions. Sembla que els nostres dirigents no aprenen mai la lliçó: acabem de prendre consciència de l'ensurt de la crisi immobiliària i ja volen crear, de nou, una nova bombolla sense preveure com condicionarà el nostre futur.
El futur de la democràcia està, precisament, en la capacitat de control del poder econòmic i financer, que és qui mana. Els nostres governs –i també l'oposició– tenen un gran dilema: o bé fan seguidisme, sense possibilitat ni capacitat de dir no, o bé agafen el camí més valent de l'avaluació i la planificació dels nostres recursos i interessos socials. Ja s'ha vist que el creixement a lo grande no és el que pertoca a la nostra societat. Per una vegada, hauríem de donar la raó a un banquer: el president de Kutxabank va dir fa pocs dies que, més que crear un macrocasino amb la promesa de crear nous llocs de treball, seria molt millor donar suport als autònoms i a la petita empresa, que han estat font –dic jo– de creació de riquesa estable a Catalunya durant moltes dècades.
Eurovegas –o similars– no són el camí per solucionar la crisi laboral. Eurovegas no és cap ONG laboral, sinó un negoci especulatiu. D'on vindran els nous treballadors? Dels aturats actuals? Ho dubto. Vindran treballadors especialitzats d'altres contrades, que, a més, parlin idiomes per atendre el turisme del joc. I, com que els números no són mai els que ens diuen, què passarà? Doncs que quan aquests nouvinguts perdin els seus llocs de treball, engrandiran encara més la xifra d'atur.
Malauradament, totes aquestes qüestions, però, continuaran sobre la taula si el senyor Adelson ens diu que no. Encara que fracassi, o no, aquesta proposta de negoci, els nostres dirigents han perdut el pudor. I vindran les rebaixes, amb altres projectes d'aquí o de fora. Fa pocs dies, una coneguda empresa catalana del sector del joc reclamava la seva quota. I, si no, de ben segur que els “demòcrates” xinesos ens faran una visita i tornarem a caure-hi de quatre potes, i tal vegada els nostres polítics correran cap a Xangai com ja ho van fer cap a Las Vegas. Però, això sí, aquesta vegada ens diran que el nou projecte és el millor per a Catalunya.