Intensiu

De manera que ara, al setembre, quan comenci el curs escolar, sis de cada deu instituts públics de Catalunya faran jornada intensiva. Això vol dir començar les classes abans, però també finalitzar-les a l'hora de dinar (hora espanyola: cap a les tres i allargant-se fins a les cinc) i cap a casa hi falta gent.

Tots els canvis en educació s'han de fer amb gran prudència. Aquest de la jornada intensiva té punts a favor i en contra. L'administració s'estalviarà un munt de diners, ara que fem retallades per totes bandes, però és possible que a moltes famílies no els faci gràcia això de tenir els fills descontrolats per casa tota la tarda. És clar que es pot argumentar que amb les tardes lliures els nostres joves tindran més temps per estudiar i preparar-se les matèries, però dir això és demostrar que es coneix poc aquesta fase tempestuosa i estimulant de la vida que és l'adolescència.

Al capdavall, entre els que són favorables a aquesta jornada intensiva abunden els que posen altres països d'Europa com a exemple. Jo sóc fermament partidari de copiar el sistema educatiu d'altres països. Ara, fem-ho del tot. I no ens quedem només en l'educació, home. Vull estudiants que arriben a l'institut després d'haver fet un esmorzar fort, no un got de llet i para de comptar; amb una pausa a les dotze o a la una per menjar-se un entrepà i una peça de fruita; amb un àpat lleuger en arribar a casa. I amb unes famílies que pleguen a les cinc de la tarda i després passen l'estona amb els seus fills. I a dormir cap a les deu, com a molt tard.

Si copiem, fem-ho bé.