L'agenda de l'alcalde

L'alcalde d'una ciutat important del país –que no és aquest cop Mataró– m'ensenya l'agenda del dia. L'activitat l'ha començada a les vuit del matí i no l'acabarà fins a negra nit, després d'un sopar oficial. “Si el sopar, pel motiu que fos, se suspengués, no tindria escapatòria: hauria d'assistir a un altre del qual m'he hagut d'excusar a favor d'aquest.” Després em mostra l'agenda de la setmana sencera. Reunions i activitats a totes hores, dinars cada migdia i un sopar inevitable cada nit. Observo que el diumenge el té buit. “Me l'he reservat.” Cosa excepcional, perquè els diumenges també són de tràfec: un casament, una festa de barri, una reunió de partit, per no parlar dels imprevistos. De fet, ningú no li assegura que aquest diumenge net de cites no sorgeixi una contingència.

L'alcalde és jove i té fills petits. “El que porto més malament és la vida familiar.” Quan era a l'oposició també havia d'anar com una llançadora perquè en aquesta situació, a més de la feina municipal i professional del dia a dia, cal encalçar l'alcalde per marcar-lo i oferir un cert protagonisme davant els ciutadans, però als matins podia conduir els fills a l'escola i, exclòs dels sopars que només esperen la presència de l'alcalde, al vespre es podia reunir amb la cèl·lula familiar. “Ara he renunciat a la vida privada.”

No voldria que el lector es portés d'aquest alcalde la sensació que és un home amargat i aclaparat pel càrrec. L'alcaldia l'il·lusiona, té dibuixats projectes d'envergadura i ara mateix ve de promocionar la ciutat per diversos llocs de Catalunya i de França amb bons resultats. Jo només vull dir que no sé si podem anar bé amb unes primeres autoritats municipals –per no parlar de totes les altres– que només veuen la dona i els fills a través del retrat que tenen sobre la taula del despatx i que no troben temps ni per anar al cine. Millor dit, sí que ho sé: no podem anar bé, ni ells ni nosaltres.

Passem pel carrer. La gent saluda l'alcalde amb simpatia però com que la gent és com és i molts cops parla per parlar i projecta sobre els polítics molta fraseologia que ha sentit dir, no és segur que quatre passes més enllà acusin l'alcalde de gandul i de no fer res, “com tots els polítics”.