Corrupció sociovergent

A poc a poc es va destapant el saqueig sobre el sector públic que ha mantingut la Catalunya autonòmica en la paràlisi política. L'obscura xarxa de servituds que explica per què sota l'hegemonia de CiU o del PSC mai no s'ha anat més enllà de la gestió de l'ordre. La qüestió és si els casos que anem coneixent (massa poc esbombats, per cert, pels mitjans de comunicació) es circumscriuen a fets puntuals o són la mostra que anticipa el descobriment de la corrupció global del sistema. Si l'estructura es troba podrida en els seus fonaments, es certificarà la hipòtesi que aquest cronista va dibuixant des de fa mesos: que només hi haurà un nou ordre polític (una Catalunya independent) quan desapareguin els actors polítics que han tingut responsabilitats en la Catalunya autonòmica.

Dijous de la setmana passada es va produir la dimissió de Josep Prat de la presidència de l'Institut Català de la Salut. Malgrat les incompatibilitats i els indicis de gestió fraudulenta que ja l'havien obligat a dimitir de la direcció general del holding d'empreses públiques Innova de Reus, el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, havia mantingut Prat al capdavant d'una de les institucions més importants de la sanitat pública. L'escàndol s'ha agreujat les darreres setmanes quan es va descobrir que Prat havia fet servir Innova per pagar 13.000 euros mensuals a Carles Manté entre 2007 i 2011 en concepte d'uns suposats serveis d'assessorament no justificats, un cop Manté havia abandonat el càrrec de director del Servei Català de la Salut en l'etapa de la conselleria controlada pel PSC. Els pagaments a Manté (que sumen prop de 695.000 euros) havien estat realitzats durant el mandat de l'alcalde del PSC de Reus Lluís Miquel Pérez i es van suspendre tan bon punt Carles Pellicer (CiU) va accedir a l'alcaldia. No obstant això, malgrat que és obvi que Pellicer i el seu equip coneixien les irregularitats (com es posa de manifest amb la no tramitació de les factures), es va mantenir Prat al capdavant d'Innova fins que la CUP a través del seu regidor a Reus no va interposar una denúncia contra Prat. El cas Manté presenta sorprenents analogies amb l'afer de les anomenades motxilles a la Diputació de Barcelona durant el mandat socialista, sous elevats que es pagaven a càrrecs d'aquesta institució un cop havien abandonat les seves responsabilitats i que encara no ha estat esclarit per bé que els diputats de SI al Parlament el van denunciar fa mesos.

Així mateix, els pagaments a Manté s'emmarquen en un context d'elevades transferències amb fons públics a càrrecs sanitaris de les quals s'han beneficiat, a més de Prat, el diputat de CiU Xavier Crespo, l'exgerent adjunt de l'Hospital de Sant Pau Ricard Gutiérrez Martí i l'exalcalde de Calella per CiU Ramon Bagó. Que la xarxa de desviació de fons en l'àmbit de la sanitat pública és més extensa del que en un primer moment es podria pensar ho insinua el fet que els pagaments d'Innova a Manté han estat detectats no sols per l'auditoria que ha encarregat l'Ajuntament de Reus sobre Innova sinó també com a possible peça separada de la investigació que s'està portant a terme sobre l'encàrrec que el Servei Català de la Salut (quan era dirigit per Manté) va fer al Consorci de Salut i Social de Catalunya d'impulsar el centre sanitari de les Cotxeres de Borbó. Es dóna la circumstància que entre els càrrecs que Prat acumulava també s'hi comptava el de vicepresident del Consorci de Salut i Social de Catalunya, l'entitat que sense concurs públic va rebre l'encàrrec de gestionar el centre de les Cotxeres de Borbó amb una dotació de 342,9 milions d'euros fins al 2041.

De la descripció de tota aquesta màquia d'interessos que estan afectant un sector clau per a la societat catalana i per al desenvolupament del país es desprèn que les irregularitats s'han produït, com diem, amb l'encobriment transversal de l'estament polític hegemònic, adés CiU, adés PSC. La tècnica de derivar la gestió pública a l'àmbit privat, tan elogiada pels administrativistes nostrats propers al poder durant els anys vuitanta i noranta, s'ha revelat nefasta: total manca de transparència, absència de control sota el pretext de no interferir en criteris d'eficiència i, finalment, obtenció del resultat contrari que es pretenia, dilapidació de recursos, fallida i, en alguns casos, malversació de fons públics, estafa i prevaricació. Ha calgut la irrupció de nous actors en l'escena política com la CUP i SI perquè es denunciessin les fractures del sistema.

Això darrer és rellevant ja que, per bé que CiU i el PSC han estat els protagonistes per acció o omissió d'aquest drenatge de recursos públics, d'altres partits amb menor pes electoral de seguida s'han avingut a participar en la rapinya quan han accedit a responsabilitats governamentals. És el cas d'ERC i de l'actuació dels seus regidors a Reus durant el pacte de govern que havien mantingut amb l'alcalde socialista Lluís Miquel Pérez o d'algunes circumstàncies tèrboles com el finançament entre 2008 i 2010 d'un immoble a Tarragona titularitat de l'empresa de la família de Prat (Wanplais) a través d'un acord amb el delegat territorial de Benestar Social Jordi Tous per establir-hi un centre de menors. Jordi Tous, d'ERC, va entrar a formar part de l'estructura d'Innova un cop va cessar com a delegat territorial amb un sou de 89.000 euros anuals.

Estarem amatents els propers mesos a l'evolució d'aquestes imputacions, ja que sempre hi ha la possibilitat que els caiguts en desgràcia ofereixin noves revelacions que puguin fer accelerar el desig de canvi entre la ciutadania.