Capitalisme imputat

Ara que el capitalisme comença a seure a la banqueta dels imputats es reobre el debat sobre la seva amoralitat. L'afany de guanyar saques de diners sovint gira l'esquena a l'ètica, però quines són les vores que no es poden esquinçar? Quanta desigualtat pot suportar el mateix capitalisme abans de rebentar com ho va fer el comunisme? Fins i tot els seus detractors assumeixen que el capitalisme és l'ordre econòmic que ha estat capaç de donar benestar a més quantitat de gent arreu del planeta. És clar que també es tracta del sistema responsable d'una depredació social de proporcions igualment planetàries. L'esclat de la crisi ens ha recordat, a més, que no és l'acumulació de capital sinó la manca de distribució, allò que condueix al precipici. Una de les gràcies que té obrir debats vells és escoltar les noves veus que s'hi van incorporant. Per exemple la de Teresa Forcades. D'entrada, Forcades es declara empresària perquè al seu monestir fabriquen i comercialitzen productes artesans, és a dir, ella mateixa s'inclou al capitalisme. No pas un qualsevol, però. La seva idea de capitalisme ètic gira al voltant de tres eixos. En primer lloc, el capitalisme es basa en el lliure mercat però és fals que el mercat ho sigui, de lliure. Ho seria si la principal font de riquesa mundial, és a dir, les transaccions financeres, tinguessin una taxa. En segon lloc, l'ambició màxima del capitalista no té perquè ser l'acumulació infinita de capital. Hi poden haver límits justos i satisfactoris. I en tercer lloc, cal regular les plusvàlues humanes perquè és indigne que guanyis mil euros i en donis només un al teu treballador. És a dir, un capitalisme possible que no hagués de seure a la banqueta dels imputats.