Civilitat

Anit a Girona, en el ple de l'Ajuntament, possiblement es va aprovar la nova ordenança de “civilitat” que, proposada per l'equip de govern de CiU, prohibeix moltes coses, com ara llençar burilles al terra; vestir amb burca o cobrir-se amb passamuntanyes als edificis públics, com si això fos habitual; anar en banyador o exhibint el tors nu, una declaració de puritanisme força innecessària en un lloc sense platja, amb un riu que passa sense convidar a remullar-s'hi i pràcticament sense fonts, on tampoc seria possible banyar-s'hi; beure alcohol en espais al carrer que no siguin els estipulats, és a dir, a les terrasses dels bars, de manera que el botellón no haurà de desaparèixer, perquè mai no ha aparegut significativament a la ciutat, però sí el lloc de consum alcohòlic més popular i divertit del centre; estendre la roba als balcons o penjar tot allò que es consideri que agredeix l'estètica urbana. En el cas que, tal com és previsible, s'hagi aprovat l'ordenança, aquesta comporta severes multes per als seus infractors. Més en el cas dels pares dels menors de setze anys que beguin o fumin a la via pública.

Aquesta ordenança cívica gironina, de fet, s'assembla a les existents en altres ciutats catalanes. Tanmateix, essent potser una mica més dura i controladora, sembla voler distingir-se amb el nom de “civilitat”, que és un terme associat a Eugeni d'Ors (aquell gran escriptor d'ordre que, amb el temps, va fer-se falangista) i al noucentisme. La civilitat, molt preocupada per les formes i, per tant, les aparences, apuntava cap a la Catalunya ideal, que havia de desenvolupar-se a les ciutats a banda del món rural. Però potser allò que passa és que la preocupació per l'ideal (o més aviat per l'ordre, l'aparença, el control) oblida (i fins vol amagar) una realitat que va fent-se més difícil, conflictiva, socialment desigual.