A la platja

Primera anada a la platja de la temporada. Molt tard, si es té en compte que de jove a final d'abril ja hi era. La tinc a cinc minuts de casa, a peu. De casa no es veu el mar perquè la disposició del carrer fa que les construccions habitades del davant me'l tapin, però me n'arriba l'oratge i els dies de temporal el sento com si el tingués aquí.

Mitjan juliol, doncs, i primer dia de platja. Com que he llegit que ara els cambrers de les guinguetes podran acostar-se als banyistes per servir-los totes les begudes que demanin, el resultat és que en aquest espai de sorra situat entre l'aigua del mar i la zona urbanitzada es podrà definitivament fer tot allò que per llei i pròpia prudència està prohibit a la resta del terme urbà. Tu baixes el graó que separa el passeig marítim de la platja, i així que has fet aquest moviment sense aparent transcendència i has posat el peu a la sorra t'és permès anar despullat, fer tombarelles, jugar a tennis, a futbol o amb el gos, córrer, saltar, cridar, fer volar estels, escarxofar-te a la tovallola i, un cop a l'aigua, nedar, esquitxar, fer sotes, fer el mort, fer el viu i fer el riu. A la platja sempre s'hi havia pogut beure i menjar si et duies el material de casa, però ara les ordenances municipals, les mateixes que tenen prohibit rigorosament fer ús de les begudes alcohòliques pels carrers i les places i que obliguen a anar per aquests llocs amb una peça de vestir que cobreixi el tronc, institucionalitzen la ingesta de vi, cervesa o gintònic a ple sol, contemplació pública i a pèl. Això és cosa del legislador? No, és cosa de la platja, que ens retorna a l'estat salvatge primigeni molt més que la selva o la simple muntanya. El mar és l'origen de tota la vida terrestre, diu la disciplina evolutiva, i quan ens hi acostem fem com els peixos, que encara que vesteixin d'escata sempre sembla que vagin despullats, i que si ens fixem en els calamars veiem que són un tub digestiu elemental i res més.

Pugem el graó que connecta la platja amb el poble o la ciutat i sabem que sortim del paradís terrenal perquè, com Adam i Eva, notem que anem despullats, ens ve el pudor i cuitem a tapar-nos i a sotmetre'ns a les lleis, la seca inclosa.