Una data gravada

La data del 22 de juliol quedarà gravada per molt de temps a la memòria de molta gent de l'Alt Empordà. El foc, que es va originar a la Jonquera va portar com a conseqüència el tall de la circulació a l'N-II i l'AP-7. Els viatgers que volien circular de Catalunya en direcció a la frontera, de manera majoritària, van escollir l'N-260 per Portbou com a via alternativa. Al nucli de Portbou es va crear un embús considerable en els dos sentits de la marxa.

Aquesta carretera va ser remodelada i eixamplada, amb la construcció de túnels, l'any 2006. Però, en canvi, va quedar incompleta i no es va acabar entre el poble i la frontera, uns 3,5 km. És una carretera d'una incapacitat manifesta per a uns trànsits tan voluminosos. En aquesta situació, quan hi va haver un gran nombre de cotxes immobilitzats a la carretera, només va caldre la més mínima incidència –sembla que una burilla–, amb la vegetació de matoll baix i resseca per les altes temperatures dels últims dies, i una tramuntana amb cops de vent de prop de 90 km per hora, perquè la tragèdia estigués servida. Va ser realment colpidor veure com la gent, presa del pànic, sortia dels cotxes i es llançava sense cap sentit muntanya avall, i queia rodolant entre els cactus i les bardisses. Com és conegut, hi va haver la conseqüència fatal de dues persones mortes, en llançar-se al buit des dels penya-segats, tot esperant trobar la salvació en arribar a l'aigua. Impotència i ràbia van ser els sentiments.

Portbou va reaccionar de manera exemplar: ràpidament es va anar a ajudar la gent amb barques; es van evacuar els ferits més greus cap a centres hospitalaris; es va organitzar l'assistència dels ferits que, en la seva major part, havien rebut ferides superficials; es va organitzar el sopar de la gent, i se la va distribuir per cases on poder passar la nit. Els comerciants i restaurants van subministrar tot el necessari per a les persones; els joves van donar exemple de maduresa i servei. Realment emocionant. Tots. Perquè, quan va començar el foc, estàvem sols. Cal esmentar tant l'actuació del cos de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil destinats al poble com la immensa tasca del servei de voluntaris dels bombers de Portbou i les guàrdies municipals. Tots van tenir un paper clau per tal que els danys, sobretot els personals, no fossin més elevats.

Ara és el moment d'analitzar amb el cap fred el que va passar i treure'n les ensenyances, perquè no es tornin a repetir fets com els de diumenge passat. Seria absurd deixar el tema en la imprudència d'un fumador –que també ho és– però a Portbou pensem que: 1) és imprescindible acabar el tram de l'N-260 fins a la frontera –són 3,5 km, però, si haguessin estat acabats, segurament s'hauria evitat la desgràcia–; aquest tram està en el projecte i s'ha reclamat constantment pel perill que comporta; 2) si es tanca el trànsit a la Jonquera, s'ha de reforçar el servei dels mossos per ordenar la circulació –la carretera en el seu estat actual és totalment insuficient per engolir tot el trànsit que suposa el seu tancament–; amb un sistema d'ordenació del trànsit de circulació alternativa potser s'hauria evitat la desgràcia, i 3) la retallada en serveis de prevenció fa que, malgrat l'enorme implicació que van demostrar tots els agents que hi van actuar, no es pugui estar a tot arreu.

No reduïm el tema només a la imprudència d'un fumador, no és només això.