Fa temps que alguns independentistes pensen que cal “catalanitzar” el castellà i fan tot de gestos aviam si la gent pica. Si actuen de bona fe, cal dir-los que juguen amb foc. Demanar la independència sobre la base que som una nació amb una cultura pròpia ho pot entendre tothom. Ara, pretendre separar-se d'Espanya alhora que li fem la competència amb la seva pròpia llengua és poc prudent. Si es donés el cas, seria una humiliació per als espanyols i una font permanent de conflictes. Una llengua és el cor d'un sistema de poder i el castellà ja té un territori, un relat del món, una capital i unes institucions que es beneficien del seu prestigi. Si aquests generosos independentistes parlessin en castellà a casa seva i fossin molts, hi hauria base per discutir. Però no és el cas, de manera que aquesta idea només ens farà un país encara més feble i més temible –combinació explosiva, que va escampar l'antisemitisme per Europa i que ha estat la base de l'anticatalanisme.
Una cosa és estar obert al castellà i una altra forçar el país a tenir un atac d'amnèsia per poder perpetuar una vella injustícia. Sembla que alguns volen la independència perquè tot canviï sense que res no sigui diferent. Resulta curiós que els mateixos que volen premiar escriptors en castellà –o sigui, subornar-los–, sovint siguin els mateixos que titllen Josep Pla de franquista. La democràcia exigeix que cadascú faci créixer els seus amors davant la societat. Si hi ha castellanoparlants que necessiten fer del castellà una llengua nacional catalana que s'ho treballin i que el temps emeti un veredicte. Els feixistes també van creure que la vinculació entre el castellà i Catalunya es podia aconseguir ràpidament donant premis a escriptors. El paternalisme lingüístic és una espanyolada, i només beneficia l'imperialisme de les elits que utilitzen Catalunya per fer xantatge a Madrid. De vegades, compliquem les preguntes per no assumir la simplicitat de les respostes, i així anem encarint el preu de la factura.
Comentaris
"Una llengua és el cor d'un sistema de poder" Aquesta afirmació és una miqueta atrevida. Europa té molts exemples en els quals no es compleix. No hi ha més que mirar a Irlanda que va triar l'anglès en lloc del gaèlic cuamdo es va independitzar de GB, o Suïssa on campan diversos idiomes. A Andorra sense anar més lluny els estudiants poden triar la llengua i el sistema d'ensenyament lliurement , decantant-se la majoria per l'espanyol.
La realitat a Catalunya és que l'espanyol avança irremeiablement com a llengua d'ús social entre els joves, mentre que el català s'ha quedat com a llengua de l'administració, que tothom sap parlar però que cada vegada menys utilitza. La marea castellana avança com un tsunami incontenible per a desesperació dels nacionalistes y em sembla que no es ve la fi. No es poden possar portes al camp, com diuen els castellans
Els articles del Avui son profundament dolents i amb molta manca de veracitat,on nomes hi ha ideologia,no veritat.Pero aquest article es supera.Dir que el "castella" te una capital,un sistema de poder i unes institucions es es absoluta estupidesa,como si fos cosa nomes d´España.Per començar,de cada 10 hispanoparlants que hi ha al mon,nomes 1 es a territori español.Fora d´España hi ha més de 400 milions.¿De que capital esta parlant aquests ignorant? la llengua española te varis Estats soberanis i algun territoris (como els USA) on no es oficial,pero si tenen un cert reconeixement legal.Per cert,es molt bo que els nacionalcatalan istes,dins del vostre fanatisme,vegueu al español com un enemic a batre.Per que aixi,mai la poblacio de llengua española a Catalunya es fara dels vostres.Jo soc un bon exemple,encara que dins de la radicalitat.I no fla falta dir que l´español es la llengua mes parlada a Catalunnya,sobretot a la Catalunya metropolitana.Segui aixi.
Juan, Jorge, ja sabem com pensen molts espanyols, per això som independentiste s també.
Profundament d'acord amb l'article. Ja ho va dir aquell que als catalans ens perd l'estètica (en aquest cas una branca refinada del síndrome d'Estocolm) Què se n'ha fet d'aquell pa i aquell vi tan catalans?
Si,Laura,es la espiral de la accio-reaccio.A mida que augmenta l´independentisme,augmenta el patriotiisme esañol a Catalunya.La explosio de Rojigualdas que en els ultims dos anys estem veint (cosa que no habia passat abans) es un bon expemple.Juntament amb la pujada de vots del PP,a costa del ambigu PSC.La questio es que l´independentisme te el seu territori i el españolisme el seu.Un la Catalunya interior,rural i gironina,i l áltre la Catalunya urbana,metropoltina,industrialitzad a i costanera.Besalu i Hospitalet.Cascun amb la seva identitat majoritaria.Es aixi,i de la mateixa manera que posiblement España ha fracassat i no ha pogut seduir a gent com tu,vosaltres tambe heu fracssat de no poder seduir a gent com jo.I la questio linguitica es als dos fracasos.
Catalunya És una Nació, no és cap fracàs tot i que des d'espanya la volen fracasada, i lluitem per la il.lusió d'un nou Estat, on tothom qui respecti la nostra identitat serà benviungut.
Felicitats per l'article, Vila. La claves. Prou fariseïsme catalanet. Prou fer-se el simpàtic embolicant ridículament la troca. Només amb la fermesa de la veritat aconseguirem l'objectiu d'alliberament. Prou entabanades patètiques. Prou papanatisme. Prous sopars de duro. Només amb fermesa i rigor serem creïbles a catalans i espanyols.
No,Catalunya no ha fracasat,et dono la rao,heu fracasst vosaltres,incapaços de seduir a la poblacio de parla española,perque tambe consideresin Catalunya la seva Nacio.I el fracas es precissamwnt per exigirnos la renuncia a la nostra llengua i identitat.No ho farem mai.Os canseu de dir que Catalunya i el catala son una mateixa cosa.Pero aixo hem decidit que lo nostra Catalunya no es la vostra,i que la nostra Patria es España,que al menys no ens exigueix que renunciem a res.
Jorgem dius que espanya no exigeix que renuncieu a res, encanvi a nosaltres ens ha fet renunciar sempre. Tan n'hi fa parlar, amb qui és fa el sec i el sord davant el que hem patit, però tenim clar que si no lluitéssim reculariem en comptes d'anar en davant, exemples, València i Balears. He dit mil vegades que els que es senten espanyols tenen moltes sortides, en canvi nosaltres tenim Catalunya i el català per recuperar. Si t'agafes a ser d'Espanya per passar-nos la mà per la cara i agafar força per sentir-te més, vas malament, has pensat si algun dia, haguessis d'anar a viure a un altre país, com t'ho faries?
El Sr. Jorge Manzanares Aznar, de Barcelona, s'ha muntat la seva pel·lícula particular sobre la realitat catalana i, de tant repetír-se-la i repetir-la, ha arribat a creure-se-la. Una pel·licula on han estat suprimits elements importants de la realitat, i on es fa una interpretació tergiversada i interessada de tot plegat, en funció d'una ideologia nacionalista i fondament destructiva. Que arribi a creure-se-la ell mateix, la seva pel·lícula, em sembla perfecte; ara, que vingui aquí a explicar-nos-la cada dia, francament, ho trobo excessiu.
Sr. Jorge Manzanares, les mentalitats com les vostres farien un bon paper perseguint i depurant heretges o dissidents. Amb determinació i sense pietat. Faríeu un paper genial com a inquisidor o com oficial SS.
I encara , i en aquesta ocasió, el Sr que es fa dir Manzanares, s´ha expresat amb moderacio i sense superioritat i menyspreu ,ja es tot un bon simptoma d´intercanvi d´idees i encara que en total discrepáncia , em sembla perfecte la seva exposició
Jorge i Juan...."Siempre fue la lengua fue compañera del imperio"...us sona ? Ho va escriure ja fa segles un tal Elio Antonio. Ningú negarà la importància de l'espanyol, i jo que soc radicalment independentista el respecto i estimo, per què els idiomes son innocents, però no ho es l'us pervers que en fan aquesta parella.
Per altra part m'agrada pensar que som un país multicultural amb tres idiomes oficials, i que potser en el futur caldrà afegir-ni algún altre. Cada cop hi ha mes gent que considera el català com a llengua propia i creix el sentiment independentiste, ja que España com a país es un fracàs, especialment degiut a que com va dir el poeta "Castilla se hizo España" i aquí la varem vessar tots plegats.
Sota la afirmació del Jorge: "de cada 10 hispanoparlants que hi ha al mon,nomes 1 es a territori español", queda prou explícit que, com a mínim 9 d'aquests, van perdre la seva llengua original, doncs: perqué mplestar-se a apendre l'idioma del poble conquerit si pots obligar-li a parlar el teu.
SEGUEU A RAN, amb els seus arguments, L'Alguer, País Valencià i Illes Balears, tindríen que parlar el llatí o el àrab no pas el catala (amb les seves modalitats), perque son terres conquerides.
Segeue,quuan disu que el 90 % del hispanoparlants del mosn han perdut al seva llengua origianl es compeltament fals.¿Es que a Mexic,Cuba,Colombia o Argentina es seus ciutandans consideren la seva llengua una llengua imposada? No,es la seva llengua,que es va formar amb el mestissatge i la inmigracio.A les Filipines,qye va ser tan española como Venezuela o Peru, no va haber mestisstage ni inmigracio i nomes parlen español les classes altes i el descendents d´españols.¿Per que quan Hispanoamerica es va independentizar fa 200 anys va fer de la llengua española la seva llengua nacional i no una llengua indigena? No diguis allo que els propis hispanoamerican s no senten.Estimen profundament la seva llengua,la llengua de Castella i per ells,les llengues indigenes son un passat que no volen recuperar ni volen que sigui el seu futur.
Embolicar la troca? i tant! tradicionalment es parlava de catalans i castellans per referir-se a la llengua que parlaven i que no tenia perquè ser un tracte despectiu. Era pràctic, breu i concís. Després es va passar a "catalanoparlant" o "castellanoparla nt", si tots dos són "parlants" perquè no simplifiquem l'expressió i tornem a utilitzar els termes catalans o castellans per referir-nos a la llengua de cadascú?, ningú s'ha de sentir ofès.