Sant Quirze: punt final?

Dubto que l'excel·lent servei d'arxiu municipal de Lloret sigui prou aprofitat per l'Ajuntament quan es presenten dubtes històrics. Si no, els regidors haurien trobat els documents que hi he vist jo, referents a la propietat de l'ermita de Sant Quirze. De fet, repassant cadastres, ja es veu el diferent tractament que rep el santuari de Sant Pere del Bosc, per exemple, venut amb la desamortització i assenyalat sempre com a propietat de la família Font o Cabañas, comparat amb el de les altres ermites, on no consta propietari explícit o hi diu, a vegades, “del comú”. Hi ha, però, un document clau titulat Registro fiscal de fincas urbanas de Lloret de Mar redactat en compliment d'un Reial Decret de 4 de febrer de 1893. En el vol. 3 foli 1447 figura inscrit el “santuario San Quirico”, situat “en el campo” i on indica el nom i domicili del posseïdor hi diu clarament “Ayuntamiento”. És més. En situar els límits de l'edifici diu textualment “linda con el mismo propietario” (l'Ajuntament), cosa que ens trasllada al temps de les sagreres situades al voltant de les esglésies, i fa pensar en les trenta passes de què aquestes disposaven al seu voltant. L'ermita antiga de Sant Quirze, amb façana a migdia, devia tenir uns 5 metres d'ample per 10 de llargada. Suposant el seu espai prolongat 30 passes per cada costat, tot al voltant, i tenint en compte que la passa catalana equivalia a 0,77 cm, arribem a la conclusió que Sant Quirze disposava, entre l'ermita i el terreny circumdant, almenys d'uns 1.800 metres quadrats, superfície que tot i ser ja del poble, com es dedueix del que hem dit, ha format part del que la família Durall ha “cedit” dins de la zona verda al municipi, amb la urbanització. Negoci rodó. El registre fiscal esmentat el firmen il·lustres prohoms d'aquell temps –Juan Soler, alcalde, Gerardo Font, secretari, Eduardo Martínez, farmacèutic, Pio Cabañas, etc.– i va estar exposat quinze dies al públic sense cap reclamació. En el consistori de l'època hi havia, a més, un Agustí Pujol, regidor emparentat amb els Pujol de Sant Quirze. No hauria dit res aquest, si hagués estat mentida la propietat municipal? Si no hi ha altre document en contra, l'Ajuntament ha de recuperar els drets, els coptes han de trobar un altre lloc, i si s'excava sota la nau del temple, es podrien deixar visibles sota vidre els enterraments romans, que hi continuen, i tindríem un altre element per mostrar en els itineraris del MOLL (Museu Obert de Lloret). I no caldria promoure cap Plataforma per Sant Quirze.