Tramuntana

“Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, empareu la closa i el sembrat, doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.” D'aquesta manera el poeta, escriptor i periodista empordanès Carles Fages de Climent parla de la tramuntana en el seu poema el Crist de la tramuntana. Ahir, mentre seguia l'evolució del foc de Madremanya i m'alegrava de la pluja, primer feble i intermitent i en forma de tempesta més tard, recordava com poetes i artistes s'han referit tantes vegades al vent del nord que assota l'Empordà. Sóc empordanès; estic acostumat a la tramuntana. Però aquest nostre vent tan poètic, que el juliol passat va atiar el foc que va arrasar la comarca, ahir tornava a bufar i com tantes altres vegades amb tota la seva força es va endur la tempesta i l'aigua, que amb la sequera tant ens cal, cap a una altra banda. Vent i foc, dos aliats terribles.