Curiositats post-11

Llegeixo, veig i escolto amb curiositat les reaccions que mostren els mitjans sobre el passat 11. Com vostès, vaja. N'hi ha que inviten a la reflexió, o a la prudència, o desbrossen horitzons d'il·lusió... I n'hi ha que m'inciten –no sé si l'efecte és gaire comú– a un rebuig semblant al que sento per alguns anuncis, com ara el de la senyora que punxa el cervell repetint amb veu d'interferència: “y tus defensas, ya han desayunado?” Els socialistes en protagonitzen uns quants. Un, la destitució de Nadal: quin sentit té arraconar un dels homes més brillants que tenen en aquest vaixell desarborat i sense rumb que és el PSC? Parlant dels mitjans on surten, a can sociata haurien d'evitar les dues inevitables fotos: la “nacional” dels catalanistes –Nadal, Geli, Maragall, Tura...– i la provincial de... tots els ídem: Nadal, Geli, Fernández, Palma... Dos, la cançó enfadosa del federalisme. Amb qui es volen federar? No en tenen prou amb 35 anys de fracàs de la “pedagogia” i del federalisme, per insistir a voler federar-se? Que no saben que per federar-se, com per abraçar-se, cal ser dos pel cap baix? Que no et pots abraçar ni federar amb una paret? Ni el Rubalcaba (diumenge) se'ls escoltava. Aquesta sonsònia només podia ser empitjorada pel president del grup PSC amb la reclamació de l'Estatut del 2006 “sense retallar”: la fa més patètica que el cap dels retalladors hagués estat precisament el compañero Guerra (recorden el cepillo?). D'altres. Quan surt la Camats o l'Herrera, després de proclamar-se de l'autodeterminació, poden comptar-se els segons que triguen a comparar Mas amb Rajoy i/o CiU amb el PP. Ja se'ls entén, però, saben que parlen davant d'un micròfon? O potser ho diuen per això? Ah, i s'ho creuen? I en Duran i Lleida? Com pot ser que un polític unionista i un d'independentista –Vila i d'Abadal–, tots dos de primera línia, comparteixin partit? I en Duran: no aniré a la manifestació; hi vaig “a títol personal”; hi he anat per no-sé-què...; ai, la gana política! Si a algú li faltaven arguments independentistes, el mateix 11 al vespre TVE-La 1 els en va facilitar. Al Telediario va dedicar uns segons a la manifestació en quart o cinquè lloc i entre dues notícies que en diríem marcianes: la visita d'un dels centenars dels que cobren per dirigir Europa i les malauradament famoses dents de nen o de rata. En una ciutat d'Europa seria possible que una reunió d'entre 1 i 2 milions de persones fos tan barroerament amagada per la televisió pública del país corresponent?