la columna
En català
Ras i curt: no anem bé. No és cap signe d'educació
Heu observat la tendència de molts catalans a canviar d'idioma quan un castellanoparlant se'ls dirigeix en una conversa? Posem per cas en una fleca. “Hola, bon dia, una barra de quart, si us plau.” “¿Cómo la quiere, con sal o sin sal?” “Pues con sal, gracias.” Ras i curt: no anem bé. No és cap signe d'educació. Ben al contrari, el client no ajuda en cap sentit el treballador i, en termes generals, retarda la normalització (ergo, la normalitat). En moltes ocasions, els castellanoparlants de Catalunya ja han nascut aquí i, senzillament, no els dóna la gana parlar en català. En d'altres, que potser han arribat de petits al nostre país i entenen perfectament la llengua, apel·len al sentit del ridícul a l'hora de parlar català o a les errades que cometrien si ho provessin. Ni en un cas ni en l'altre hem de recórrer ni a la llàstima ni a la caritat, sinó obrir les portes de la generositat i parlar-los en català. Fa uns anys vaig assistir als Premis Octubre a la ciutat de València. Passàvem el dia als congressos literaris i les nits al barri del Carme. A primera hora, la son ens empenyia com a autòmats cap a les cafeteries. El primer dia vaig demanar un cafè amb llet. El cambrer, obtús i malcarat, em va dir (en castellà) que li parlés en cristià, que no m'entenia. Jo li vaig repetir, una vegada més i molt lentament: “un-ca-fè-amb-llet-si-us-plau.” Ell, maleint en veu alta tot el poble català, em va tornar a dir que li ho demanés en castellà. Jo, buscant els tres peus al gat, li vaig plantejar (també en català) que em digués quantes coses podia voler dir allò que li demanava i amb quants ingredients li semblava que es podia barrejar un cafè. Aleshores va fer que m'ignorava. Finalment, algú que havia entrat amb mi a la cafeteria, i que anava més necessitat que jo de cafeïna, va intervenir: “Sabes perfectamente que ella te ha pedido un café con leche, pero ahora mismo te lo puedes meter por el culo.” Sí, senyors: a València, a costat de casa. Fem que siguin els altres qui facin el salt: no els ho donem tot mastegat, perquè hi sortirem perdent.