No dimiteixis, Wert!
En un país normal un ministre d'Educació com José Ignacio Wert hauria dimitit. Li hauria caigut la cara de vergonya després de les declaracions d'ahir, dignes de la millor època franquista i preconstitucional. Quina sort, però, que Espanya no sigui un país normal. Quina sort que surti després el president del govern i en comptes de picar-li la cresta dient-li que un país plurinacional i plurilingüístic és signe de riquesa cultural; que en comptes de dir-li això, deia, li digui que sí, que té raó, que els catalans hem de ser més espanyols. Quina vergonya! Han vist vostès l'enquesta del CEO que es va fer pública ahir? Un 74% dels catalans enquestats estan a hores d'ara a favor d'un referèndum d'autodeterminació. I vostès creuen que és casualitat? Si això continua així, la propera enquesta del CEO s'acostarà al cent per cent, els partits independentistes (independentistes d'ampli espectre, s'entén) batran rècords i el PSC i el PP s'aniran enfonsant de mica en mica. Ni els seus electors a Catalunya ho acabaran entenent. Al ministre d'Educació, posats a acceptar que hi ha de ser, a mi m'agradaria sentir-lo a parlar dels mals resultats dels alumnes en matemàtiques, de la necessitat de traslladar-los la cultura de l'esforç, de com hem de combatre alguns mals hàbits, de com potenciem l'FP, de com millorem el rendiment, reduïm el fracàs escolar... Però no. A Wert li interessa la Formación del Espíritu Nacional. Posats a fer, i a aquestes altures de la pel·lícula, jo ja només li puc demanar a Wert que, si us plau, no dimiteixi. Parli, ministre, parli. Faci declaracions a tort i a dret. Vagi a ràdios, a teles i destapi's. Sense manies. Tot ajuda.
