L'escola autonomista

Diguin el que diguin, l'escola catalana ha estat autonomista i, en els seus esforços per adaptar-se a la Constitució, ha fet sobre molts cervells l'efecte d'aquelles sabates que els xinesos posaven a les nenes perquè no els cresquessin els peus. El discurs estètic i estrafet que ens critiquen a Madrid és fruit dels valors autonomistes de l'escola catalana. També ho és l'extremisme sentimental que fa que passem del No a la guerra a suggerir disparar un tret a Salvador Sostres, que és l'escriptor que més ha contribuït a destruir la moral d'esclau d'aquest país. Quan Valentí Puig diu que l'independentisme no té base intel·lectual té raó; l'independentisme és intuïtiu perquè les estructures per desenvolupar el pensament han estat limitades pel dogma de la Unitat d'Espanya. L'escola ha fomentat una cultura dependent de l'espanyola, i ha coartat les visions del món i de la història que no passaven per Madrid. Per això Puig ha pogut viure de repetir idees d'escriptors que van prendre riscos que ell no ha gosat prendre mai, i per això Jordi Pujol va deixar la cultura en mans dels intel·lectuals d'esquerres. Pujol sabia que la cultura dóna profunditat a la política i que la política havia de mantenir-se dins dels marges constitucionals. L'escola catalana, com els diaris i la universitat, ha fomentat el relativisme moral per impedir que es transmetés una memòria que desbordés l'imaginari espanyol. Per això Jordi Cañas li pot dir, a Jaume Sobrequés, que és un covard cridant com un guàrdia civil, i els espanyols s'atreveixen a donar-nos lliçons de pacifisme quan, a Madrid, Salvador Sostres no podria escriure, sense prendre mal de debò, moltes de les coses que tenim el privilegi de llegir-li a Catalunya. Per sort la relació entre Madrid i Barcelona no és autonomista i sempre acaba emergint. Així, mentre les tesis sobre la catalanitat de Colom de Jordi Bilbeny van prosperant a poc a poc, Valentí Puig no té deixebles i tothom veu la comèdia que hi ha darrere del seu elitisme de taxidermista.