Fantasmes

Els participo que han desaparegut els fantasmes. No vull dir les ànimes en pena que es cobreixen amb un llençol i arrosseguen cadenes, les quals m'imagino ben vives als seus castells. Em refereixo a aquells senyors de carn i os sempre torrats pel sol i sempre amb un tou de cabells recollits al clatell que fins ara es veia deambular per les estacions d'esquí a l'hivern, pels clubs nàutics a l'estiu i sempre als restaurants bons i cars. Vostès els han conegut: quan feia fred es lligaven un mocador al coll, quan feia calor anaven espitregats exhibint els pèls del pit, i tant si feia fred com si feia calor duien un jerseiet tiradet a les espatlles. Aquests senyors entraven als restaurants com si totes les ostres els haguessin d'aplaudir, a les pistes com si els esquís haguessin de formar al seu pas i als clubs nàutics com si les veles s'haguessin totes de desplegar. Quan fumaven deixaven sobre la taula el paquet de tabac i les claus del Porsche i miraven de cua d'ull l'efecte que això produïa sobre les senyores joves i madures i també sobre els senyors que no havien arribat a la seva categoria, que és una categoria que alguns anomenen de nou ric i uns altres de fantasma, potser perquè no acabaven de pertànyer al món dels vius ni dels morts.

Aquest pont de Tots Sants m'he bellugat per un punt poblat fins fa poc per fantasmes i els puc assegurar que no n'he trobat cap. Desapareguts. La crisi, és clar. Es nota que aquesta crisi representa el final d'un cicle de llarga durada perquè els fantasmes no eren un producte de fa quatre dies, sinó que havien aparegut als anys seixanta, acompanyant el milagro económico del franquisme, i des de llavors s'havien adaptat a tots els milagros que en aquest país han tingut lloc.

Em sembla que no tornaran mai més, com no han tornat els senyors amb levita i barret de copa de la Revolució Industrial. Mentrestant, on són? Pot ser que molts s'hagin arruïnat i no puguin pagar-se una esquiada o la segona residència, però com que aquí mirem de trobar les bones intencions en les persones vull pensar que molts s'han vestit de persona normal i van pel carrer de bracet de la dona legal després d'haver entès que amb la pobresa que es palpa no és moment de fer fantasmagòrics paperots sense que resultin insultants.