La Norma

La Norma ha fet trenta anys i dimecres al vespre ho vam celebrar al Palau Robert amb una exposició. La Norma, facin memòria, és aquella nena simpàtica i una mica sabionda que, en forma de dibuix o en carn i ossos, al 1982 va divulgar que en català no es diu buzón sinó bústia i que no es diu sabionda sinó que es diu saberuda o setciències. Des de llavors la Generalitat ha organitzat altres campanyes per normalitzar la llengua a les botigues o als tallers mecànics o per convidar a parlar-la aquells que tenen vergonya de fer-ho per por que se'ls en riguin, i és aquest aplec d'iniciatives el que va ser motiu de celebració dimecres. La sala es va omplir, i hi va haver discursos, molts discursos. Quan hi ha tanta gent dreta els discursos no han de ser tants o s'han d'escurçar, però és que els organitzadors no esperaven una afluència tan nombrosa. Van prendre la paraula Jordi Pujol, impulsor de la campanya de la Norma, i el conseller Ferran Mascarell, a més la comissària de l'exposició, la directora general de Normalització Lingüística, l'amfitrió del Palau Robert i Lluís Juste de Nin, l'autor del dibuix de la Norma. Es va parlar d'èxit. Comparat amb trenta anys enrere, quan el català estava al caire de la descomposició després que Franco l'hagués potinejat tant com va poder, èxit és la paraula. Que falta molt camí? Falta molt camí. Que encara s'han de pujar graons? Se n'han de pujar.

Després de les paraules vam passar a visitar l'exposició. M'interessava perquè com que el muntatge ha estat confiat a la creació de gent jove –entre ells el meu fill, no ens n'amaguem– que no va conèixer la Norma, tenia curiositat per veure si ells participen d'una opinió tan optimista. L'exposició –visitable fins al 8 de gener– està muntada en forma d'escala. D'escala que com la de l'Enteniment de Ramon Llull va cap amunt. Li falten només un parell de graons superiors que són els que, segons Mascarell, Pujol i tots els altres, encara hem de superar. Però hem pujat. Els joves també ho pensen.

En acabat, en Juste de Nin, que és un entremaliat, em crida i m'ensenya una Norma renovada. Allà on la primitiva deia “el català, cosa de tots”, hi ha escrit una proclama per a l'Estat propi. Mascarell ja havia dit que aquesta forma política ens faria pujar graons de cop.