Pactes

Aquí el que tothom pensa i ningú no gosa dir en veu alta per por de contribuir a alguna mena de trencadissa és que el pacte de legislatura o de mitja legislatura entre CiU i ERC serà molt i molt difícil per no parlar d'impossibilitat. Per això riuen també a Madrid, davant els resultats de les últimes eleccions. Saben, com sabem nosaltres, que a CiU li costa entendre's amb ERC, i viceversa, perquè entre les dues formacions tot són retrets i malfiances que vénen no d'ara ni del moment que ERC va contribuir decisivament a la constitució dels dos tripartits que van arraconar CiU a l'oposició, sinó que els retrets i malfiances són consubstancials en ells perquè, com diuen els entesos, es barallen pel mateix espai polític. També, perquè per molt que l'actual líder republicà presenti una imatge de persona equilibrada i constructiva, darrere seu hi ha molta romanalla d'impaciència i assemblearisme.

Al cap de la setmana i al cap dels mesos, al Parlament tenen lloc moltes votacions. ERC, que ara, en els prolegòmens del pacte, diu que està disposada a assegurar l'estabilitat del govern, pot garantir que votarà sempre amb l'executiu per no fer-lo caure? Hi ha votacions intranscendents, d'altres que no ho són tant i d'altres de molt importants que ara no podem ni preveure. Com que davant d'aquestes els altres partits miraran de comprometre ERC burxant-li les contradiccions, qui no ens diu que per molt que CiU i ERC estiguin lligats pel compromís altíssim de la consulta, amb data fixada i tot, no se'n vagin les intencions pel pedregar a la primera o a la segona de canvi?

Arribat a aquest punt de dubtes i aprensions és el moment també de dir que, senyors de CiU, senyors d'ERC i senyors de l'oposició, és l'hora de la responsabilitat. Que els exigim responsabilitat. La situació econòmica és la que és, fatal i amb poca capacitat de maniobra, les invectives de Madrid són insuportables i la celebració de la consulta no és cosa només de CiU i ERC sinó també, almenys, d'ICV, el PSC i la CUP. Si, contra el que alguns suggereixen, no es pot formar un govern d'unitat, que hi hagi almenys una legislatura d'estadistes en tots els partits, en espera i preparació de l'estat. Si no, hauran guanyat el PP i Ciutadans, que són els que havien perdut.