Ells i nosaltres

Ells. En el conflicte entre Espanya i Catalunya, els catalans sempre hem estat divagant sobre el que hauríem de fer, mentre els espanyols han fet i desfet sense miraments. Mentre els catalans debatíem, els espanyols actuaven; actuen. L'ofensiva dels últims mesos, des que s'ha configurat a Catalunya una majoria social favorable a la independència, és la continuació per altres mètodes del que ha estat sempre la relació Espanya-Catalunya. D'Espanya amb les altres cultures. Ells han actuat sempre conscients del conflicte i nosaltres sempre pensant que calia evitar-lo. Doncs ja comença a ser hora que actuem assumint que hi ha una confrontació. El pactisme català només ha servit per atenuar temporalment les intencions profundes que sempre ha tingut Espanya. I que no són diferents de les que ha tingut amb les altres cultures amb les quals ha entrat en conflicte històricament. Per exemple, l'aniquilació de les cultures americanes. L'encuentro entre cultures només vol dir la imposició de la seva. Per les armes o, com ara, aplicant la democràcia com a arma per sotmetre. És una qüestió genètica. Per això ara imposen coses que suposen recular més de trenta anys. És un conflicte irresoluble en termes d'igualtat. El terme intermedi és impossible. Val més que ho diguem clar i que actuem en conseqüència.

Nosaltres. D'una manera o altra, el camí que han emprès CiU i ERC és l'assumpció que el conflicte és irresoluble. Deixar de debatre el que hauríem de fer i començar a fer el que s'ha de fer. És una pena que ho hagin de fer sols, i que els que s'hi haurien d'implicar i no ho fan utilitzin la crisi econòmica com a excusa. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que la millor manera de fer-hi front seria amb bona voluntat i unitat d'acció. Com ha passat amb la política educativa. Però en la política econòmica, Herrera prefereix postular-se com el cap de l'oposició dogmàtica (dir que les retallades de CiU són “ideològiques” sí que és “ideològic”) i Navarro navega en la demagògia (“A CiU i ERC només els interessa la data del referèndum”). En el fons, saben, o haurien de saber, que governar bé acostaria Catalunya al sí en el referèndum. En temps en què s'han eliminat els termes mitjans, així estem: uns volen posar fi al conflicte i altres el perpetuen. Ells no estan dividits; nosaltres, sí.