Pujol i la CUP

Durant el debat d'investidura del president Mas es van produir dues sorpreses al Parlament, totes dues amb els membres de la CUP per centre. Primer, molts van trobar estrany que David Fernández, el portaveu del grup llibertari que s'estrena en aquesta legislatura, sortís a parlar no amb una destral a cada mà sinó amb un discurs educat i ben estructurat. En realitat el discurs no era tan ben estructurat com tothom va trobar però les expectatives eren tan alarmants, la por a l'atzagaiada tan intensa, que la peça oratòria va ser alabada per tothom, i sobretot per Duran Lleida, que escoltant des de la tribuna de convidats es veu que no les tenia totes. La vestimenta de la gent de la CUP, els punys enlaire cada cop que canten Els segadors i la seva promesa de burxar tots els partits amb representació parlamentària havien tingut tothom amb l'ai al cor. David Fernández va parlar i, passat el tràmit, tothom va respirar alleugerit.

El segon motiu de sorpresa va ser que David Fernández es va acostar a Jordi Pujol, que també es trobava entre els convidats, per saludar-lo i intercanviar-hi unes paraules cordials. Què feia Pujol parlant amb aquells joves tan allunyats del seu ideari?

Pujol coneix David Fernández des del dia que l'expresident el va cridar al seu despatx del passeig de Gràcia –aquest despatx que alguns consideren que s'hauria de tancar perquè no serveix per res– perquè li exposés les raons dels “indignats” que en aquell moment acampaven a la plaça de Catalunya. Mentre altres polítics amb responsabilitat governamental o sense van córrer a criminalitzar els acampats i els van enviar la policia, i mentre molts opinadors des de la sala d'estar de casa seva en deien penjaments i els qualificaven de pollosos, Jordi Pujol escoltava i mirava d'entendre. Si els polítics en exercici i els opinadors haguessin fet com ell, si haguessin actuat de polítics i periodistes que volen escatir el país com és la seva obligació, si haguessin estat valents, condició política i periodística, s'haurien estalviat disgustos primer i temors i sorpreses el dia de la investidura.

De tota manera, que no respirin tant, els que ho han fet, perquè després del primer tast la CUP els pot oferir sessions intenses i no necessàriament còmodes.