Doncs sí, podem ser imparables
Que serem imparables ja ens ho va dir Josep Guardiola el dia que va rebre la medalla d'or del Parlament. I ens va venir bé sentir-ho, perquè, futbol al marge, necessitàvem que algú ens animés col·lectivament i ens expliqués que com a país tenim futur. A voltes aquestes coses va bé sentir-les dir a algú a qui li has fet confiança, tot i que el millor seria que les tinguéssim clares, interioritzades, i sabéssim que sí, que tenim un futur com a país si remem en la mateixa direcció i ens deixem de punyetes. Ara ha estat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, qui ha utilitzat el mateix concepte per animar-nos davant dels reptes d'aquest 2013 que acaba de començar. “Si com a país sabem resistir el 2013, serem imparables”, ha dit Homs, i al marge que és evident que des de l'oposició li passaran factura, a mi em sembla molt encertat perquè ja ho sabem que el 2013 ho serà, de difícil, econòmicament i políticament, però també sabem que l'haurem de passar com puguem i que si l'afrontem amb ganes de superar-lo, una part del repte estarà aconseguit. Per tant, deixem-nos de punyetes partidistes i agafem en el bon sentit el que diu el portaveu del govern. Aquest país està acostumat a aixecar-se després de doloroses derrotes i a tornar a començar del no-res. Doncs ara hem de tenir clar que no n'hem patit pas cap, de derrota, però que estem en el punt de mira de qui ens voldria derrotats. D'aquella entelèquia que fa temps que ens ha utilitzat de locomotora per anar tirant més còmodament instal·lada en els vagons. I no, no em voldria referir a allò que a vegades anomenem “els espanyols”, sinó a la seva classe política, aquella que sempre se n'ha volgut aprofitar i per això ens ha donat una certa corda, però que ara sembla haver-se instal·lat en la certesa que, encara que això els perjudiqui, ens vol aniquilats. Per fer-nos començar de nou i que tornem a estirar el carro econòmic. Però aquesta vegada hi ha molta gent que, espantada o no, té clar que no tenim futur si no ens estimem una mica i ens decidim a tirar del carro, de la locomotora, però del nostre carro, de la nostra locomotora, sense arrossegar vagons que només ens aporten llast. Si ens creiem que serem imparables, haurem començat el camí per ser-ho.
