Any Espriu

Aquest any de calamitats i drama que ara s'enceta i ens enceta és l'ideal per celebrar el centenari del naixement de Salvador Espriu. De vegades les efemèrides tenen aquestes coses: que són encertades. Espriu va patir mil i una malvestats: la mort prematura del germà gran, una malaltia infantil que se li va fer crònica, el terrabastall de la guerra civil, un ofici indesitjat que va haver d'exercir durant dues dècades, el sotrac de la mort de la mare... A repèl i a contrapèl, l'escriptor va construir una obra literària que donava constància de tots els tràngols patits i que fins i tot deixava entreveure escletxes per a l'esperança. Encara més a mesura que els anys anaven passant. Aquests temps són del tot espriuans, doncs, fins i tot per poder constatar que no són tan dramàtics. Prosa, poesia i teatre tanquen un cercle virtuós a l'entorn del món clàssic i del present angoixós. I tot això ara es fa necessari. Llegiu Espriu. Ni que sigui per tenir una altra mirada, també amarga, de l'espinosa relació entre Catalunya i Espanya.