No és l'euro per recepta
“Ni l'Estat ni el TC estan discutint l'euro per recepta. El que discuteixen és la capacitat legislativa del Parlament,
que no la hi reconeixen”
Ja té nassos que ara jo hagi de dedicar un article a defensar que els catalans hàgim de pagar un euro per recepta, una mesura del tot impopular que va aixecar les protestes d'una gran part de la població i que obligava algun col·lectiu prou debilitat a rascar-se la butxaca. Però és que ni l'Estat ni el TC estan discutint l'euro per recepta. L'euro per recepta és l'excusa perquè el que estem discutint tots plegats és qui mana i quina capacitat legislativa tenim a Catalunya i quina té l'Estat. Que el TC hagi tombat l'euro per recepta a petició del PP no em satisfà. Em satisfà com a consumidor que pagaré menys però m'entristeix en veure que a Madrid el que volen és que tinguem un Parlament de fireta. Aquesta és una ofensiva política i judicial com ho va ser la de l'Estatut, les conseqüències de la qual tot just ara les comencem a veure quan sentim Wert dir les bajanades que diu. El govern proposa aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris per fer caixa i el PP també ho porta als tribunals, i hi portarà qualsevol altra mesura que faci tuf de tret diferencial. Fixin-s'hi: al Parlament de Catalunya ara no només no li deixen gastar més del compte sinó que no pot ni decidir com i què retalla. Perquè en realitat no volen un Parlament de Catalunya. Jo no vull pagar un euro per recepta, jo el que vull és un Parlament que pugui decidir que he de pagar un euro per recepta, a les verdes i a les madures. I que el gran argument del PP sigui que recorren al TC per evitar tractes discriminatoris entre uns i altres territoris de l'Estat la veritat és que fa riure. Ara els ha agafat per ser equànimes? Els ho expliquem nosaltres, això dels tractes discriminatoris?
