Herois?
“No haver votat
ni que sí ni que no
a la declaració
de sobirania del Parlament és, de veritat, un acte de valentia?”
Ara podria fer tot aquest article defensant que els crítics amb la direcció del PSC són uns herois, i que els cinc diputats que dimecres van decidir no votar en contra de la declaració de sobirania que feia el Parlament van fer un gran acte de valentia plantant cara al partit. I que tots els signants del manifest que els dóna suport són també uns herois perquè estan sacsejant el partit. I que l'exconseller Nadal també és molt valent perquè ha dit que no es veu amb cor de seguir al consell nacional, i que l'exconsellera Tura també es molt valenta perquè no para de fer piulades pel Twitter en què critica el partit en el qual encara milita. Però, és clar, qui és l'heroi de veritat en aquest afer? No serà pas que ho és més el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que, tot i saber que corria el risc de fracturar el partit no ha baixat del burro en cap moment i s'ha mantingut ferm en la posició que li dictava el PSOE, que això sí que és valentia? Si hem de fer cas del que li va passar a Ernest Maragall quan ho va fer, els diputats del PSC que no van seguir la disciplina de vot i que no van votar ni que sí ni que no a la declaració del Parlament s'enfronten ara a una sanció de 400 euros per haver anat en contra de la direcció del partit. Ja sé que no és això, només faltaria. Però ara que la direcció del PSC ja ha dit clarament què pensa, i que ja hem vist que les declaracions a favor de reformes de la Constitució de Rubalcaba eren brindis al sol, l'acte de valentia dels diputats díscols del PSC no hauria sigut de veritat votar que sí al dret a decidir? Posat's a trencar la disciplina de vot del partit, no ho haurien d'haver fet fent cas de les seves fermes conviccions?
