Per cohesió interna i externa
No he volgut expressar la meva opinió públicament fins avui perquè crec que s'han de respectar els temps i els espais d'opinió, especialment en moments de complexitat com són els actuals. Però, un cop passada la votació al Parlament, i amb l'aparició de diferents informacions que afecten l'agrupació de Girona, he volgut fer públiques algunes consideracions com a militant, regidora i primera secretària de l'agrupació de Girona. El debat nacional transcorre entre missatges manipulats per alguns partits i mitjans de comunicació, dirigits a ocultar la incapacitat de gestió del govern actual de CiU darrere dues idees molt simples: l'asfíxia i deslleialtat del govern central envers Catalunya. Jo només voldria recordar el vot favorable de CiU a la llei d'estabilitat pressupostària o la deslleialtat del govern de la Generalitat vers els consistoris municipals quan retalla unilateralment recursos acordats de serveis ja donats.
La crida a la responsabilitat que demana el president Mas a la resta de forces polítiques és tan ofensiva com mancada d'autoritat, perquè ho demana qui ha volgut capitalitzar uns sentiments i treure'n rèdit polític. L'exercici de responsabilitat cal fer-lo pensant en el conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i la realitat és que hi ha una part important de la ciutadania insatisfeta amb la relació actual entre Catalunya i Espanya.
Crec que el dret a decidir és la millor de les sortides, la que millor garanteix la cohesió social que tant ens ha costat de construir. Es per això que l'interès per donar suport al dret a decidir hauria d'estar per sobre dels matisos polítics, jurídics o gramaticals, criticables igual que el procés de negociació del manifest.
El nostre és un partit que ha estat capaç d'agrupar progressistes per sobre de les diferents sensibilitats existents dins l'eix nacional. Això ha estat una fortalesa per al PSC durant molts anys, perquè ens convertia en el mirall de la societat catalana, complexa, variada, però acollidora i cohesionada.
La pluralitat ens enriqueix perquè apropa els nostres debats als que hi ha al carrer. El dret a decidir permet donar resposta a una inquietud ciutadana i alhora també dóna resposta a les diferents sensibilitats dels socialistes catalans, que es poden sentir còmodes i cohesionats entorn aquesta expressió de llibertat i democràcia.
Jo també vull decidir. Vull poder dir que no defenso un model de trencament. Vull poder defensar el model federal com aquell que pot establir un marc estable i satisfactori de relacions econòmiques, socials i culturals. És cert que durant anys no hem aprofundit en aquesta via de relació, però si el moment és històric i excepcional per abonar les tesis independentistes, també ho pot ser per buscar un marc d'acord federal que fins ara no ha estat explorat.