Qui es voldrà dedicar a la política?

Correm el perill, amb tanta corrupció amunt i avall, o de presumpta corrupció amunt i avall hauria de dir, que un dia d'aquests ningú es vulgui dedicar a la política. Que entre tots ho hagin (hàgim) desprestigiat tant tot plegat que a la política només s'hi vulguin dedicar justament aquests, els corruptes. Jo, no me n'amago, sóc dels que defenso la classe política, i dels que a les sobretaules defenso que no és cert que tots siguin iguals. Potser perquè en conec més d'honestos que de deshonestos i perquè en sé d'uns quants que cobraven més quan es dedicaven a l'empresa privada. Però, és clar, ja s'ho imaginen, ara cada cop em quedo més sol a les sobretaules. Com vostès, començo a estar tip que hàgim de dedicar tant temps a parlar del mateix tema. I els confesso que ha arribat un punt en què se'm fa difícil saber quina poma hem de separar del cistell sense tenir seriosos dubtes de si el que estem cometent amb algú no és una gran injustícia. Tan injust és mantenir en política algú que se n'ha aprofitat com, suposo, fer-ne fora algú i penjar-li una etiqueta de culpable que arrossegarà sempre més si realment no hi ha motius. No em consola, a mi, aquest argument que quan van decidir dedicar-se a la política ja ho sabien, que anava així. No hi hauria d'anar, així. N'estic tip de xoriços, n'estic tip de linxaments injustos i n'estic tip de lliçons d'ètica d'aquells que no en tenen o que només en tenen quan no els esquitxa a ells. I això només ho pot arreglar una justícia ràpida, rapidíssima, que no tenim. Si tot ho posem al mateix sac i tardem deu anys a aclarir-ho, insisteixo, qui voldrà dedicar-se a la política?