Opinió

Les clavegueres i el CNI

L'Estat usa i usarà
tots els seus mitjans per impedir el sobiranisme català i el dret de
decidir dels ciutadans
de Catalunya

Els aparells de l'Estat, cada dia que passa, són conscients del seu fracàs històric en no haver detectat a temps el progrés, l'extensió i l'expansió del sobiranisme català, no sols entre la seva classe política, sinó entre la societat catalana, la qual desacomplexadament i amb total normalitat planteja, ara, que té els mateixos drets que els ciutadans del Quebec o d'Escòcia a decidir lliurement el seu futur.

Fracassats el CNI i la quinta columna en avaluar la política catalana, ara l'Estat ha posat en marxa una potent cèl·lula de crisi en la qual participen no sols els més alts càrrecs de la seguretat de l'Estat i el mateix director del CNI, sinó també, de manera discreta, algunes personalitats rellevants de l'espanyolisme amb seu a Catalunya, a més de persones vinculades al món econòmic i financer que durant les darreres dècades han fet de l'Estat espanyol i de les seves influències el seu negoci.

Ens trobem, doncs, davant d'una fase molt important en què l'Estat usa i usarà tots els seus mitjans per impedir el sobiranisme català i el dret de decidir dels ciutadans de Catalunya. Des de l'Estat s'utilitzaran tot tipus de lleis estatals. S'utilitzarà fins al límit la Constitució Espanyola i es donarà, com ja s'ha fet, llum verd, mitjans humans i financers a la quinta columna i als serveis d'intel·ligència de l'Estat, uns serveis que pretendran destruir la xarxa de coincidència i complicitat que existeix en la societat catalana per aconseguir la seva sobirania nacional. Hi haurà –com ja fa setmanes que dura– una gran campanya de ventilador en la qual es faran públics tot tipus d'informacions, verídiques o no, sobre casos de corrupció que impliquin dirigents del sobiranisme català i també dels entorns socialistes per acollonir-los i reconduir-los a tots. Aquesta campanya ja està en plena activitat i Madrid considera que està donant bons fruits i que, a més, una part de la premsa catalana hi està caient en acceptar aquestes informacions com a verídiques: algunes capçaleres ja han caigut en la trampa de fer notícia d'allò que potencien els portaveus de les clavegueres. També hi ha hagut una campanya –descarada però a la vegada subtil– per convocar a Madrid alts dirigents catalans del món econòmic i financer, i també coneguts industrials. Aquestes personalitats s'han entrevistat amb el cap de l'Estat i amb el cap del govern espanyols i se'ls ha advertit de l'aventura d'Artur Mas, i com aquesta pot perjudicar els seus interessos.

Dins del pla estratègic de l'Estat també s'han intentat usar el diari La Vanguardia i el Grup Godó, que, tot i haver estat untats amb milions d'euros pel govern de Mas, ara comencen a flaquejar en la seva aposta per l'opció Mas, i capgiren la seva línia editorial i es distancien del projecte –tot i que alguns importants periodistes del grup de comunicació segueixen donant suport a l'opció sobiranista–. L'estratègia del govern també comporta l'acció al màxim de la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, la qual, a través de l'ús de la Delegació de l'Estat i dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, està dia rere dia al peu del canó de l'ofensiva en contra dels ajuntaments catalans. Llanos de Luna ha organitzat una guerra de banderes pel seu compte reclamant l'estanquera a tots els ajuntaments i creant tensions als consistoris. A més, Llanos de Luna ha enfortit encara més la campanya de visualització dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya (Guàrdia Civil i Policía Nacional), que fan tot tipus d'operacions en què deixen al marge la policia de Catalunya per demostrat que ells són el múscul de l'Estat. Llanos ha provat, també, de ridiculitzar les nostres forces policials en considerar-les una policia de segon ordre.

Però no n'hi ha prou, encara, en l'ús de les qüestions de seguretat per part de l'Estat: cada vegada és més evident que centenars d'agents del CNI operen d'una manera encoberta i, a vegades, absolutament indiscreta controlant totes les institucions i polítiques sobiranistes, i també monitoritzant molts dels seus dirigents, en fer-ne un seguiment i un control per obtenir el màxim d'informació possible per intentar desprestigiar o atemorir la nostra classe política sobiranista. Amb tot, també en l'aspecte dels cossos de seguretat, la infiltració de talps i cucs al cos de Mossos d'Esquadra ha provocat una deshonrosa manifestació com la que va succeir-se el 25 de gener passat davant del Parlament de Catalunya, en la qual unes desenes de suposats Mossos d'Esquadra van manifestar-se amb l'estanquera cridant “menos independencia” en castellà. La utilització d'aquest conegut sector de Mossos d'Esquadra, molt minoritari dins del cos, és una demostració més del nerviosisme dels aparells de l'Estat, que fan tot el possible per desfer davant dels ciutadans un dels pocs aparells de l'Estat de què gaudeix Catalunya.

Una gran preocupació també aflora darrerament: les clavegueres –o altres serveis– podrien haver posat en marxa una altra fase de desestabilització (segons els manuals clàssics): la de permetre a Catalunya que certs sectors de delinqüència actuïn al territori i creïn una sensació d'inestabilitat i violència. L'Estat és conscient que no pot utilitzar ni les forces armades ni la Guàrdia Civil, perquè Europa no li ho toleraria i perquè, a la vegada, suposaria el desprestigi de l'Estat i el seu suïcidi. Això no vol dir, però, que no usin al màxim els elements de pressió –per barroers que siguin– que he exposat, i que, si el procés de sobirania a Catalunya avança, no els ampliïn i els portin fins al límit en una societat, la catalana, que ells creuen poruga i incapaç de fer-los front.

És per això que els nostres polítics sobiranistes, les nostres institucions, la nostra societat civil han d'estar preparats per donar una batalla cívica i democràtica, i, a la vegada, han de ser capaços de mantenir-se ferms. Si perdem la por i els fem front democràticament a les urnes, serà impossible que algú ens aturi. El president Artur Mas ha de tenir el nostre suport, com també l'han de tenir Oriol Junqueras i Joan Herrera, els quals han demostrat estar a l'altura de la història del nostre país. En les pròximes hores, el president Mas, ferm, ha de parlar clar i serè amb el cap del govern i el cap de l'Estat, i els ha d'exposar les nostres reivindicacions, els nostres drets: ara ja no es tracta que ens donin una pastanaga o altra, sinó que ara volem la sobirania i no farem ni un sol pas enrere.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.