La nostra bandera
De la mateixa manera que aquesta mena de denúncies es reben, les hem d'ignorar, atrafegats en la resolució de problemes quotidians, més urgents i més reals del dia a dia a les nostres viles
El 27 de desembre passat el jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va dictar sentència contra l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i va requerir a l'alcalde que ordenés “que la bandera espanyola onegi a l'exterior de l'edifici consistorial, i de conformitat amb allò disposat per l'article 3.1 de la llei 39/1981, de 28 d'octubre, de la bandera nacional.” Els qui hem estat alcaldes de Torroella, i els de molts pobles de Catalunya, ens hem acostumat els darrers anys a rebre denúncies i requeriments sobre aquest tema. I de la mateixa manera que els hem rebut, els hem ignorat, atrafegats en la resolució de problemes quotidians, més urgents i més reals del dia a dia a les nostres viles i ciutats en uns temps molt durs.
Als fonaments de dret hi podem llegir: “Per això, l'Ajuntament, que en l'àmbit polític sembla que no s'adhereix a la bandera espanyola, no vol emetre una declaració expressa que en el seu edifici oneja l'expressada bandera, i si no vol ni posar ni per escrit, ni dir de paraula que la bandera oneja en el seu edifici, pot entendre's que tampoc ho fa en realitat, per la qual cosa la falta de bandera espanyola a l'edifici consistorial ha estat acceptada tàcitament per l'Ajuntament, ja que es pot entendre clarament que aquesta és la seva voluntat, que no onegi la bandera, i si és així, l'Ajuntament ha de responsabilitzar-se d'aquesta decisió.” Així és efectivament, però es pot dir d'una manera més planera per a la majoria dels mortals. Des del 1979, a l'inici de la democràcia, Torroella de Montgrí ha tingut sis alcaldes. El primer després de la dictadura va ser Albert Bou (PAD), del 1979 al 1991. El seu consistori no posar cap bandera al balcó fins a l'últim mandat, en què es va penjar la senyera. Josep Ferrer (UPM), que va ser alcalde del 1991 al 2003; Carles Negre (CIU), del 2003 al 2007; Joan Margall (UPM), del 2007 al 2009; Josep Maria Rufí (ERC), del 2009 al 2011, i Jordi Cordon (CIU), des de 2011, han donat continuïtat a aquesta situació. La demanda de la delegació del govern espanyol a Catalunya, a través de l'advocat de l'Estat, denota un desconeixement absolut de la realitat torroellenca, i catalana en general, després de més de trenta anys de democràcia. M'atreviria a dir que no és que ens vulguin fer complir la llei, sinó que ens volen sotmetre. Només cal fixar-se en el detall de la data del requeriment de la delegació del govern espanyol: 18 de juliol... de 2011.
Els ajuntaments som el primer bastió de la construcció nacional. En aquest tema no hi valen actituds partidistes. L'Ajuntament de Torroella de Montgrí serà una pinya. Tots els grups municipals (excepte el PP) estem d'acord en què l'única bandera que ha d'onejar a l'Ajuntament és la catalana. No som ni volem ser herois. L'acord del ple de l'Ajuntament de dijous vol expressar aquesta voluntat amb naturalitat. Una de les raons dels qui són partidaris de penjar la bandera espanyola als ajuntaments és que no n'hi per tant, que només parlem de roba, d'un tall de tela, d'una bandera... però és la nostre bandera, amb tota la càrrega simbòlica d'una nació que vol ser un estat lliure. Com deia el president Lluís Companys: “Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. Catalunya només ens té a nosaltres.” I la bandera catalana, també.