De quin voltor serà cadàver?
Cal anar al fons de tots els casos oberts
Aquestes paraules de Marcial tenen 20 segles, 2.000 anys, de l'època de la Roma clàssica; nogensmenys, són de plena actualitat en el si de la política espanyola. Tacats per sospites de corrupció, els grans partits espanyols, PP i PSOE, mantenen un estrany silenci en no buscar, de veritat, una solució al finançament dels partits polítics. Dels partits espanyols no se n'escapa cap que hagi manat: només cal recordar IU en el cas dels ERO d' Andalusia. Per aquí es colen els pocavergonyes, i els sobres extres. Ara bé, més greu per mi és el silenci sobre el cas GAL i l'assassinat de més de 25 presumptes membres d'ETA. Res en sabem.
Si anem al món català també hi ha forats negres, dubtes de corrupció, massa. Hi ha fins i tot casos, condemnables de totes totes, en què hem actuat de gent honesta i bona fe, com s'ha de fer. Cas Munar i Unió Mallorquina, foragitant de l'espectre balear gairebé tot el partit, sense quasi excepcions, coll a terra, elogiant-nos de tan bé que ho hem fet, però alhora fent la feina fàcil als qui amb majoria absoluta, ara sense mediació d'Unió Mallorquina, podien cometre un fet que pot considerar-se el pitjor delicte, un més, ara cultural, sense sang, continuant, això sí, els anys dels comptes foscos de l'època Matas, el desig de voler el genocidi de la llengua catalana a les Illes Balears. Caldria recordar, tenir sempre present, que ells són l'Estat, són els forts, els que tenen la seva Constitució que els avala. I nosaltres, encara que teòricament també ho som, no és pas cert a l'hora dels fets reals i tangibles. I, quan cal, sempre acaba de sortir una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que remata el clau de la Constitució. No pot ser de cap altra manera: les lleis són fetes per l'interès d'Espanya, no per cap altra entitat nacional.
Ara, però, al PP és massa grossa l'ombra permanent de Luis Bárcenas, que durant uns 20 anys va dur els comptes financers i secrets a la seu central del partit. Els 22 milions d'euros de fortuna, un frau, escandalitzen a tothom. Alhora enganyant Hisenda i, d'inici, beneficiant-se d'una amnistia fiscal, feta precisament pel PP. Multimilionari defraudador, gerent i tresorer del PP, i suposat i presumpte repartidor del diner negre amb sobres als càrrecs del partit. Entre ells, segons les notes aparegudes a El País, el mateix Rajoy. I ara ens surt un altre compte i vés saber què més passarà. I el cas Gürtel?
Des de Catalunya la nostra resposta ha de ser política i honesta. Anant a l'arrel del problema. S'ha de fer net on toqui, però sense quedar-nos despullats. Mentre no siguem lliures, estarem a les seves mans. Si no canvien les lleis, o la justícia no actua, estarem desvalguts davant la capacitat financera de les grans empreses o entitats financeres que miraran el peix gros i no el petit. L'Estat per damunt de qualsevol altra consideració.
Els partits polítics catalans han de ser exemple per a la població, també per a l'espanyola. Comptes nets i clars, públics i auditats. Qualsevol trampa castigada, començar de zero. Volem ser lliures, entre altres coses, per sortir d'aquest sidral empobrit i empobridor que és Espanya. La X del cas Gal potser cobra una fortuna per ser assessor de Telefónica o d'Endesa, el PP té un rosari de casos oberts, Bankia i tants altres. I el Tribunal Constitucional i...
Ja ho deia Francesc Macià, ser més justos i espiritualment millors, aquest és el deure del sobiranisme català, agafar el bou per les banyes, tallar d'arrel els qui tenen les mans brutes de diners aliens i arbitrar un sistema en què mai cap carronyaire pugui alimentar-se per un mal ús de diners públics o privats. Cal anar al fons de tots els casos, i qui no quedi net de culpa, respectant, això sí, la presumpta innocència mentre no es demostri el contrari, fora de la política. L'art més noble, com deien també els clàssics, si es fa al servei dels altres.
