el defensor del lector
El difícil equilibri
Tot s'acaba sabent. Però s'acaba sabent com? Aquest és el gran problema. I aquí és on els mitjans de comunicació hi tenim un paper molt important
Feia temps que no havíem viscut una situació tan descoratjadora. M'arriben cada dia dotzenes d'opinions, lamentablement totes negatives sobre el que està passant en el món de la política i els negocis. “Jo he plegat de llegir el diari i no miro la tele”, em diu un gironí desesperat. “No n'hi ha un pam de net”, em va dir una empordanesa. “Gran part de la culpa la tenen els mitjans de comunicació”, em va dir una altra persona. Es fa difícil mantenir un equilibri i intentar ser objectiu davant aquesta allau de desastres. “Sembla la fi del món”, em va dir un altre. Vivim en una societat intrínsecament corrupta?, ens podem preguntar. Anem a pams. Sempre hi ha hagut corrupció, és un axioma que es demostra amb fets. No n'hi ha un pam de net, ens diuen. Tampoc. Cal reconèixer que hem viscut en un món en el qual els que han fet negocis bruts i no els han enxampat gairebé són posats dalt de l'altar i se n'expliquen les meravelles. Per què, doncs, ara s'ha aixecat un clamor general, que demana un canvi profund i que s'acabi tanta porqueria? Crec que bàsicament és perquè cada vegada hi ha més informació. Avui és difícil, per no dir impossible, amagar res. Tot s'acaba sabent. Però s'acaba sabent com? Aquest és el gran problema. I aquí és on els mitjans de comunicació hi tenim un paper molt important.
El cas de Lloret de Mar
Voldria referir-me, per exemple, al cas de Lloret de Mar. Hem vist que tota la població està fent un esforç titànic per desterrar tot allò de negatiu que hi ha hagut i donar una nova imatge de la població. Però veus aquí que acaba d'aparèixer el problema de la màfia, que ho ha capgirat tot. La culpa és dels mitjans de comunicació?, hem sentit dir. No. Però potser sí que cal que examinem amb profunditat si ho hem fet tot bé. No crec que descobreixi res si dic que a vegades hi ha molta frivolitat. Massa. D'entrada deixeu-me dir que ha mancat molta pedagogia. És el mateix imputar que obrir diligències, fer un judici i dictar sentència? No. I es confon tot. De ben segur que no som conscients que qualsevol de nosaltres es podria trobar enmig d'un merder, i perdoneu la paraula, només perquè algú que ens vol mal ens ha posat una denúncia. És en aquest moment que s'obren les diligències, que poden acabar en res. És trist, llavors, que la gent no sigui prou crítica i no sàpiga esperar els resultats de les investigacions. I és aquí, sobretot, quan demano als mitjans, i al meu diari en particular, que se sigui molt curós. Sincerament, i tornant al cas de Lloret de Mar, crec que El Punt Avui ha actuat amb molta seriositat. S'ha demanat la opinió dels implicats i l'oposició, tothom ha pogut dir-hi la seva i, en aquest moment, que jo sàpiga, encara no s'ha obert cap procés a ningú. Per tant, quan parlem de presumpció d'innocència, demanaria a tothom, polítics i gent del carrer, que ens ho creguéssim de veritat. Us ho dic amb sinceritat, em fa molta pena veure gent cridant contra una persona determinada pel sol fet d'haver estat cridada a declarar. L'experiència ens ensenya que molts casos no han anat més enllà, tot i que molts ja els han condemnat per endavant. Sobre aquest punt demanaria al diari que faci una tasca pedagògica constant. Ni que el periodista estigués convençut que aquella determinada persona ha comès algun delicte podria manifestar-ho. No som gaire conscients de les conseqüències que tenen les actituds lleugeres sobre persones i fets concrets.
Però també hi ha un altre punt sobre el qual voldria que el diari insistís cada dia. No podem permetre que la justícia deixi podrir els temes com s'està fent. Calen cinc anys, i ho poso com a exemple, per saber qui és culpable i qui no ho és del cas Millet? I, pel que es veu, no m'estranyaria que en passessin cinc més. I un últim apunt que voldria fer: cal saber distingir entre uns casos i els altres. Quan una cosa està malament, està malament, però per favor no fem passar a tothom pel mateix arrasador. I, com que no hi ha mal que per bé no vingui, deixeu-me pensar que tot aquest enrenou farà reflexionar tothom i, tant de bo, entrem en una nova etapa en la qual sigui la mateixa societat la que no deixi actuar a pispes i gent sense escrúpols.
Acabo. Agraeixo a l'Antoni Grau, de Tarragona, que em fa avinent una colla de faltes que va trobar en un article del diari del dia 25 de gener passat. Em diuen que hi ha haver un col·lapse i que el text al qual fa referència no es va passar per correcció. El que diem sempre: pot passar, però no ha de passar. I deixeu-me dir a Pere-Albert BarrufetCouñago que tindrem en compte que Galiza també és una nació sense estat.
