A Lloret la seguirem ballant

En el darrer Aplec dels Perdons a l'ermita de Santa Cristina van prendre possessió les quatre noves obreres que enguany, per la festa major d'estiu, ballaran la Dansa de les Almorratxes. Aquest signe d'identitat de Lloret deu provenir d'un antic ball del ciri de presa de possessió de càrrecs, que té la seva llegenda. Diuen que un àrab ric vingut a la nostra costa per negocis, es va enamorar d'una gentil mossa de la localitat. Va aprofitar un dia el ball del ciri i va irrompre en la cerimònia oferint a la noia un vas, anomenat almorratxa –d'on ve el nom de la dansa–, ple d'aigua perfumada. La donzella va preferir seguir fidel als seus i, menyspreant hipotètiques riqueses, va tirar el vas a terra. Això es repeteix cada any. Els balladors, després de regar els peus amb l'aigua perfumada a les autoritats que presideixen l'acte –senyal medieval d'homenatge–, lliuren l'almorratxa a les quatre noies i aquestes, anant cap al centre de la plaça on ja hi ha un receptacle preparat, la llencen a terra. Quatre almorratxes per dos dies a una mitjana de 50 euros vénen a ser uns 400 euros esfumats. Ben mirat –i sense prejutjar res del que passa ara–, l'àrab podria representar el primer cas d'intent de corrupció per part d'un foraster. D'altra banda, estant, com estem, voltats de musulmans per tots cantons, la llegenda no ens resulta políticament correcta. Per justificar la trencadissa d'almorratxes caldrà dir, en el futur, que la noia va quedar impressionada davant del mascle, va tenir un defalliment, i el vas de vidre li va relliscar dels dits. Amb els segles, tot s'anirà canviant. Després d'aquest batibull de la màfia russa que ara ens envolta, d'aquí un temps hi haurà confusions sobre si el potentat inicial era àrab o rus. La necessitat d'estalvi en època de crisi potser haurà fet canviar l'almorratxa per un simbòlic sobre. Imagineu-vos, els balladors, sortint amb un sobre a la mà, passant després davant les autoritats i oferint-lo, finalment, a la balladora, que anirà cap al mig de la plaça, i en farà mil bocins. Emocionades per la demostració de fidelitat, les parelles s'agafaran i tornaran a ballar l'alegre “toquen a córrer” final, dins del qual s'hauran intercalat uns compassos de polca que els dansaires masculins hauran de seguir amb unes flexions de genolls, acompanyades per rítmics cops de mà del públic. En acabar la dansa, balladors i públic degustaran un platet d'ensalada russa ofert per l'Ajuntament. I, a l'hora de les pastes seques, el vi ranci serà substituït per vodka.