Emergència

Dimecres al migdia vaig entrar al Palau de la Generalitat per escoltar directament del president Mas l'estat de la nostra situació.

Va dir que era d'emergència, i se li notava a la cara. L'emergència viscuda en els cent dies de govern li ha acumulat cabells blancs, entrades i diòptries. Però Mas és un home valerós, i després de reconèixer que l'atur no baixa sinó que augmenta, va afirmar que aquests metges, aquests mestres, aquests professionals del ram que sigui –públic o privat– que han vist reduït el sou i que tot i així o per això mateix treballen més hores que mai són –som– els que acabaran posant el país a l'hora. Així ha de parlar un president en situacions d'emergència: fent tots els ciutadans partícips de l'esforç, fent-nos ciutadans solidaris, cadascun des del seu lloc. Sang, suor, etcètera. Potser per això va demanar als partits partidaris de la consulta que s'alliberin excepcionalment de la pulsió opositora i que entrin al govern a criar cabells blancs i a cremar-se els ulls.

Hi ha una cosa que m'omple d'interrogants. Després de dir que la celebració de la consulta és irrenunciable, Mas va expressar que a Espanya no li interessa una Catalunya empobrida, i que per això tard o d'hora s'avindrà a pactar millores financeres. Home, no li interessa... Si segons quin sigui el resultat de la consulta Espanya ha de perdre Catalunya, pot ser que trobi interessant l'empobriment o l'observi amb indiferència. Més encara: si el govern espanyol segueix collant l'economia catalana, si no permet a la Generalitat pagar els sous dels funcionaris, quina serà la capacitat de resistència dels mestres i metges que treballen més per menys? Una part de la població, ¿veuria en aquest cas renunciable la consulta a canvi de millores o la trobaria més urgent que mai? No sé què diuen els estudis ni si el govern hi ha pensat. Ara a l'inrevés: a Espanya de debò no li interessa l'empobriment i ens cobreix de dividends i multiplicants. ¿Serà a canvi de la renúncia? Posem que no, però llavors, tenint en compte que parlem d'un país de sentimentals, ¿els resultats de l'independentisme faran un bon paper o serviran per exercir la humiliació?

Diu el president Mas que ens trobem en els moments més complexos de la història de Catalunya. No seré jo qui el contradigui.