Opinió

Vuits i nous

Futur de país

Muriel Casals, la presidenta de l'Òmnium Cultural a qui admiro tant, ha fet unes declaracions sobre la no-conveniència que en la futura Catalunya independent el castellà tingui la categoria d'oficial, que em sembla que ens han restat vots, i els necessitem tots.

Si el dibuix de la Catalunya que ha de ser l'hem de fer a base de declaracions, malament. Muriel Casals pot pensar el que vulgui sobre l'oficialitat o no del castellà, de la mateixa manera que altres entitats i persones es poden situar en el pensament contrari o en el pensament intermedi o el sintètic. Ara: ha d'entendre que l'Òmnium té en el “procés” un paper molt rellevant i que per tant ha d'actuar amb molta prudència i tenint-ho tot molt pensat i discutit de cara endins i també enfora. Quin status haurà de tenir el castellà? Aniré més enllà: i els altres idiomes usats a Catalunya? I encara més enllà: i el català? N'hi haurà prou declarant-lo “oficial” per protegir-lo i propagar-lo? Parlem-ne.

Parlem també de com ens organitzarem. De sistemes de parament estatal n'hi ha molts. Per quin ens decantarem, nosaltres? Descartada la monarquia –descartada?– quina mena de república, presidencialista o no, bicameral o unicameral, triarem? Quina serà l'organització territorial i local? I les relacions amb el món o amb Espanya mateix? El museu del Prado, serà enterament d'ells o serà en part nostre? Sí, sí, hi ha comissions que ho estudien, però ens falta un projecte presentat i liderat pels nostres polítics. President Mas, vostè que ens porta cap al dret a decidir i a la consulta consegüent: quina Catalunya té pensada per a l'endemà? No cal que entri en detalls que no li corresponen. Un esbós general. Al govern hi ha consellers que fins fa quatre dies ens eren presentats com a “sobiranistes” i que no paraven de dibuixar-nos la Catalunya dels ideals: Felip Puig, Germà Gordó, Francesc Homs, el mateix Ferran Mascarell amb un altre estil... Ara callen, atents només al seu negociat. No sé per què callen ni si hi ha una força major que els faci callar, però llavors paraules com les de Muriel Casals poden anar seguides d'altres que no siguin tan benintencionades sinó fruit del friquisme i l'esverament i que acabin fent-nos fracassar. En cas de fracàs: quina Catalunya preveiem?