Turisme i aigua de primera

La universitat és una de les institucions més antigues que existeixen, i segurament si ha aconseguit sobreviure tot aquest temps és perquè ha estat capaç d'adaptar-se als canvis i a les crisis que hi ha hagut al llarg d'aquests centenars d'anys. És clar que aquest és també un moment de crisis, i per tant de canvi. I la universitat no hi pot ser aliena. Com tota la societat, al servei de la qual està, la universitat ha d'innovar. I en aquest context, els campus d'excel·lència internacionals (CEI) representen una nova manera de veure la universitat i la seva relació amb l'entorn.

En el cas del Campus Euromediterrani del Turisme i l'Aigua (e-MTA), la sol·licitud –i posterior assoliment del segell CEI– va implicar dos grans objectius.

En primer lloc, identificar quins eren els àmbits que volia liderar. Així, conjuntament, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Girona, l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i el Consell Superior d'Investigacions Científiques –aquest, a través del Centre d'Estudis Avançats de Blanes– van identificar el turisme i l'aigua com a elements clau.

En segon lloc, plantejar alguna cosa a la qual la universitat no estava prou avesada: generar un producte en què interaccionessin les mateixes universitats i centres de recerca amb les institucions públiques i els sectors empresarials. I van sorgir els ecosistemes innovadors.

D'alguna manera es podia considerar una experiència pilot, una nova manera de definir el camí de la nova universitat que diuen que ha de venir. Tot i que el seu reconeixement i aprovació va generar una gran alegria, els recursos econòmics a aplicar van experimentar una dràstica retallada, no només a causa de la crisi...

En aquest context, l'Obra Social La Caixa va crear el programa Campus Universitaris i Creixement Econòmic, i va seleccionar quatre CEI, entre els quals hi havia l'e-MTA, i els va oferir la possibilitat de reconsiderar el seu pla estratègic adaptant-lo als nous temps; no només això, sinó també amb una idea directriu decisiva: avaluar fins a quin punt aquests, els CEI, podien actuar com a elements dinamitzadors del territori.

Amb la idea directriu d'avançar en el desenvolupament dels ecosistemes innovadors, l'objectiu fonamental de l'e-MTA, doncs, ha estat interaccionar amb el territori per identificar la manera com la generació i transmissió de coneixement –que és el tret fonamental de les institucions que formen l'-e-MTA– poden incidir-hi.

Per assolir aquest objectiu s'han assajat tot tipus d'interaccions amb diferents actors (entitats, empreses, patronats, consorcis, administracions, institucions...), cosa que ha permès, en primer lloc, identificar que en tots dos àmbits, aigua i turisme, s'està produint una transformació. Transformació que és diferent en el turisme i en l'aigua, però que té un tret comú: inclou serveis avançats, aspecte en què la recerca i la innovació tenen un paper important. En segon lloc, constatar que part d'aquest camí d'adaptació al canvi es pot fer conjuntament, que hi ha espai i voluntat de col·laboració. I en tercer lloc, constatar també que es parteix de posicions allunyades i que encara resta per davant un llarg camí per recórrer.

Part d'aquest camí està recorregut amb actuacions a dos nivells: per una banda, actuacions transversals que s'integren en el marc dels plans estratègics de les institucions (Escola de Doctorat Internacional, ajuts a la transferència o ponts internacionals); per l'altra, actuacions concretes consensuades amb l'entorn (prediccions de condicions marítimes, gestió de platges, càlcul de la petjada hídrica, doctorats industrials, gestió de l'aigua en complexos turístics, entre d'altres) que s'aniran desenvolupant al llarg del període de vigència del pla.