Bicefàlies

Com que estem acostumats que a Madrid amb la bicefàlia econòmica aquesta que hi ha entre el ministre De Guindos i el ministre Montoro no parlin sempre el mateix llenguatge i a vegades semblin una olla de grills, sobta, i sobta per bé, que a Catalunya la bicefàlia Mas-Junqueras (que no deixa de ser la bicefàlia CiU-ERC o la bicefàlia govern-oposició) cada cop vagi més sincronitzada. En el fons, té un cert aire de triomf de l'estratègia d'ERC. La de tibar la corda amb l'Estat fins al màxim, la de no deixar de retreure'ls una vegada i una altra els deutes que tenen amb Catalunya, i la de no acceptar de cap manera una rebaixa del dèficit que no sigui molt superior al 2% del PIB. Hem passat algunes setmanes en què hem sentit, en veu alta però sobretot en veu baixa, alguns consellers i membres del govern que haurien signat uns pressupostos amb un sostre de dèficit de l'1,6 o l'1,8 del PIB. Ara no. Mas és contundent, Mas-Colell és contundent (fa feredat sentir el conseller d'Economia dient que aquest serà un any “terrible”) i Junqueras és contundent. Jo no sé si CiU s'ha acostat a les tesis d'ERC o si ERC, a les de CiU, perquè això depèn de com es miri, però finalment s'imposa la tesi que la pilota és a la teulada de l'Estat, que a Catalunya no acceptarem més retallades, que estem perdent la paciència i que si cal no hi haurà pressupost. I és que quan saps que cada dècima del límit de dèficit són 200 milions més o menys de retallada se't posen els pèls de punta i t'indigna que hàgim entrat en aquest ball de xifres i que alguns facin anar els decimals amunt i avall com si res. Costava d'entendre que no ens plantéssim.