Fruita seca: bones calories

Fa poc la revista El Temps va dedicar uns reportatges de Gemma Aguilera i Àlex Milian a Antoni Gaudí, sota l'epígraf “Gaudi inèdit”, on informaven sobre aspectes poc coneguts del gran arquitecte, estudiats per Marià Marín i Manuel Medarde. La meva “deformació professional” em va fer remarcar que per dues vegades es feia menció explícita que Gaudí era un gran consumidor de fruita seca. A l'evocar els seus costums llegim que “com cada matí ha sortit de casa amb un grapat d'anous, avellanes, ametlles i panses. El cercle de greix que hi ha al seu pantaló delata aquesta rutina del geni”. Per altra banda, Pere Viñas, ajudant de Gaudí a l'oficina tècnica de la cripta de la Colònia Güell, havia escrit en el seu diari: “Don Antoni, passat d'alguna vegada que agafava una mica de formatge, generalment sempre berenava d'unes quantes figues seques i ametlles o avellanes torrades, que ell mateix portava a les butxaques.” Gaudí complia perfectament amb el consell alimentari que és bo menjar fruita seca, uns 25-30 grams, o més, de tres a set vegades la setmana. El consum actual mitjà que fem els catalans d'aquest tipus d'aliments és d'uns 9 grams al dia, una mica per sota del valor més baix del que és aconsellable.

Com fa molta gent, Gaudí acompanyava la fruita seca (nous, avellanes, ametlles) de fruita dessecada (panses, figues), que s'assemblen només en el fet que tenen poca aigua, sobretot la seca, i per tant, força calories. Però són molt diferents, perquè les quilocalories de les panses i figues (entorn de 250 per 100 grams) es deuen sobretot a sucres, i les de les avellanes, ametlles i nous (entorn de 600-650 per 100 grams) es deuen a greixos, i també, però menys, a proteïnes. Per tant, la fruita seca aporta molta energia i molt greix. Una aproximació no prou acurada a aquestes dades podria portar-nos a la conclusió que menjar-ne no és gaire aconsellable, però no és així, ans al contrari, perquè els greixos de la fruita seca són predominantment insaturats, és a dir, amb efectes positius sobre l'organisme. A més, a les nous hi ha un contingut important d'omega-3, greixos saludables que només es troben en quantitats significatives en el peix (blau, sobretot) i en aquesta fruita seca. Les proteïnes de les fruites seques, com les proteïnes vegetals en general, no són tan completes com les d'origen animal, però tenen valor nutritiu. El fet que portin pocs sucres i força fibra és positiu. També són una bona font de vitamina E i d'algunes del grup B, de minerals (potassi, magnesi, ferro i calci) i d'antioxidants. Tenen poc sodi, però si les consumim salades els fem perdre aquest aspecte positiu. Aquestes dades corresponen a les fruites seques ja esmentades i als pinyons, festucs i nous de macadàmia, no a les castanyes, que, a diferència de les altres fruites seques, contenen poc greix i força midó.

El consum de fruita seca, a més d'aportar els nutrients esmentats, té diversos efectes saludables, amb el benentès que es tracta d'aliments que nodreixen i van una mica més enllà, però que no són medicaments. Malgrat les calories que aporta, la fruita seca, integrada en una dieta equilibrada, no només no contribueix a augmentar el pes sinó a controlar-lo, entre altres coses pel seu efecte assaciant. Per això, i pel seu valor nutritiu, seria bo que els pica-piques els féssim més a base de fruita seca i no de patates fregides. La fruita seca també és adient per a les persones diabètiques, i pot ajudar que les embarassades amb diabetis gestacional no “passin gana”. Els efectes cardiosaludables i de disminució del colesterol, sobretot de les nous, també estan provats, i hi ha dades que indiquen que també poden influir positivament en les funcions intel·lectuals. Els antics creien que les nous anaven bé per al cervell perquè les seves formes s'hi assemblen. Avui comencem a saber que potser no anaven desencaminats, però no per la forma sinó per la seva composició. A més, com ha dit Josep M. Espinàs, “la fruita seca té, en l'època que ens ha tocat viure, una virtut indiscutible: no és falsificable”. Apunteu-vos, doncs, a les postres de músic, que podeu acompanyar amb un vi adient o amb ratafia, que té com a ingredient essencial nous verdes, com ens explicaven en L'Econòmic de la setmana passada. Per tot plegat és important que dilluns, dia 20, s'inauguri a Reus la seu del Consell Mundial dels Fruits Secs i la Fruita Dessecada (INC) i que la presidència del Fòrum Mundial de l'INC per a la investigació nutricional correspongui al professor Jordi Salas, catedràtic de nutrició de la Universitat Rovira i Virgili. Antoni Gaudí, que era d'aquestes terres, ja ho va intuir.